Ha sido reseñado en:
Medioevo romanzo, ISSN 0390-0711, Vol. 42, fascicolo 1, 2018, pág. 240
Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 41, 2019, págs. 504-506
Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval
Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, ISSN-e 2013-9527, ISSN 0213-6554, Nº. 29, 2019, págs. 145-148
Estudios románicos, ISSN 0210-4911, Nº. 28, 2019, págs. 409-416
Las últimas décadas han puesto de manifiesto hasta qué punto interesan los márgenes de la literatura si queremos verdaderamente entender su origen, el restringido grupo de obras que conforman el canon. El desafío que afrontamos en estos momentos radica en la ampliación de nuestro punto de vista: la literatura ha canalizado la respuesta de la sociedad europea (y no sólo de la europea) cuando se ha enfrentado a las dificultades de su historia. Entender capitalmente su funcionalidad, su utilidad (quizás esta palabra, desde el momento en que se la cuestiona, sea la clave de nuestras dudas actuales) pasa por la investigación de las inquietudes que la incitaron y de las respuestas que provocaron. En otros términos, la dimensión pragmática de la literatura puede ayudarnos a entender y a conservar el papel primordial que ha ocupado desde que el hombre aprendió la magia de la palabra y la eficacia de la escritura.
Les últimes dècades han posat de manifest fins a quin punt interessen els marges de la literatura si volem veritablement entendre el seu centre, el restringit grup d'obres que conformen el cànon. El desafiament que afrontem en aquests moments rau en l'ampliació del nostre punt de vista: la literatura ha canalitzat la resposta de la societat europea (i no només de l'europea) quan s'ha enfrontat a les dificultats de la seva història. Entendre cabdalment la seva funcionalitat, la seva utilitat (potser aquesta paraula, des del moment en què hom la qüestiona, sigui la clau dels nostres dubtes actuals) passa per la investigació de les inquietuds que la van incitar i de les respostes que va concitar. En altres termes, la dimensió pragmàtica de la literatura pot ajudar-nos a entendre i a conservar el paper primordial que ha ocupat des que l'home va aprendre la màgia de la paraula i l'eficàcia de l'escriptura.
págs. 9-15
págs. 17-23
págs. 25-51
Appunti per una pragmatica inter-scrittoria medievale: canzonieri e libri del governo a confronto a Montpellier
págs. 53-69
págs. 71-104
Momentos estelares en la "Vita" de Carlos IV de Bohemia: poética y política
págs. 105-117
págs. 119-128
págs. 129-140
págs. 141-158
págs. 159-181
La reescritura de la historia del segundo templo en la Castilla del siglo XV: el "Yosippón" castellano como ejemplo de pragmática de la literatura medieval
págs. 183-200
L'Ars moriendi como a gènere: processos de construcció i de recontextualització
págs. 201-214
págs. 215-264
El model subjacent a la traducció catalana de la "Historia destructionis Troiae": el ms. 46-3 de la Catedral de Toledo
págs. 265-285
Experiència lírica i trama novel.lesca: les cançons de croada del Châtelain de Coucy com a citació lírica
págs. 287-308
págs. 309-319
Aproximación a la datación del "Cancionero de Santa María de El Puerto" de Alfonso X el Sabio: el ciclo de las cantigas de la rabia (csm 372 y 393)
págs. 322-337
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados