Supervisió i control de la lectura: anàlisi de procediments, judicis metacognitius i resultats de comprensió en estudiants d’educació secundària obligatòria
- Autores: Marta Minguela i Brunat
- Directores de la Tesis: Isabel Solé i Gallart (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: María del Mar Mateos Sanz (presid.), Núria Castells (secret.), Dyanne Escorcia (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Psicología de la Educación por la Universidad Autónoma de Barcelona; la Universidad de Barcelona; la Universidad de Girona y la Universidad Ramón Llull
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Ser un lector expert significa ser capaç de processar un text a diferents nivells –de més superficial a més profund−. Significa també saber fer-ho de manera auto-regulada, el que implica la capacitat de poder adaptar el procés de lectura a les diverses situacions en què aquesta intervé i a les condicions canviants que presenten. La recerca que s’ha dut a terme s’interessa per la lectura auto-regulada, i pels components de supervisió i control que aquella implica. L’estudi persegueix identificar la contribució diferenciada de diverses facetes de l'auto-regulació en lectors qualificats i menys qualificats que han de respondre preguntes de comprensió de diferent nivell de dificultat després de llegir un text expositiu. Amb aquesta finalitat, s’han obtingut dades online (en relació a processos de lectura i a processos de cerca) i offline (judicis metacognitius) que permeten accedir a alguns dels processos de supervisió i control implicats en la lectura auto-regulada. En la primera fase de l’estudi, es van registrar els processos de lectura de 55 estudiants d'últim any d’educació secundària obligatòria (15-16 anys) durant la lectura d'un text expositiu. Després se’ls va demanar que responguessin per escrit preguntes de comprensió superficial i profunda, i que jutgessin el seu nivell de confiança en les respostes formulades a cada pregunta. En la segona fase de l’estudi, es va permetre als estudiants que decidien fer-ho que revisessin les respostes donades i el text; novament se’ls va sol·licitar el nivell de confiança en les respostes. Les anàlisis efectuades sobre les dades obtingudes online i offline han permès respondre les preguntes que han orientat la recerca. En relació al control metacognitiu, s’ha trobat que els patrons de lectura menys flexibles són utilitzats fonamentalment pels pitjors lectors, que tendeixen a aproximar-se al text de manera més lineal i rutinària; els bons lectors, en contrapartida, tendeixen a fer servir procediments que s’adapten més al procés de lectura que està tenint lloc. En els processos de cerca, malgrat que en general tots els estudiants tendeixen a presentar dificultats per seleccionar la informació rellevant, els bons lectors són més capaços de fer-ho. A més, els lectors tendeixen a presentar un comportament de cerca que s’adapta als diferents tipus de preguntes a respondre (per exemple, fent servir estratègies que impliquen la relectura de parts més extenses del text quan les preguntes a resoldre requerien integrar informacions de diversos fragments del text). L’auto-regulació per contestar a preguntes que requereixen la consecució d’una comprensió profunda acostuma a ser més costosa. Així, en relació a la supervisió i a les decisions de control, en general els participants sobrevaloren la comprensió profunda assolida, i regulen de forma inadequada les seves decisions de control per aquest tipus de preguntes, en especial els pitjors lectors. En canvi, els bons lectors prenen decisions de control més adients. Endemés, la majoria de les mesures online i offline preses es relacionen de manera significativa, el que apunta al fet que, malgrat que les mesures ens proporcionen informació sobre diferents facetes del fenomen, existeix una habilitat comuna subjacent. Per últim, Ambdós tipus de mesures prediuen significativament el rendiment més enllà de l'habilitat general de comprensió dels lectors, però juguen diferents papers en la comprensió superficial i profunda: S’ha trobat que la magnitud del biaix prediu la comprensió superficial, mentre que els processos de lectura i les decisions de control prediuen els resultats obtinguts en preguntes que mesuren la comprensió més profunda. Aquests resultats destaquen la importància de la comprensió auto-regulada, especialment el paper de la supervisió i control actius durant la lectura per a la comprensió profunda. A més, l’estudi posa de manifest la necessitat d’ensenyar els estudiants −fins i tot a aquells que mostren un bon rendiment en tasques simples− a enfrontar tasques complexes de lectura, ajudant-los a millorar les seves habilitats per supervisar i controlar la pròpia comprensió.
