Les fronteres sempre han suscitat un gran interès i cada època les interpreta d’acord amb unes motivacions polítiques, filosòfiques, literàries, històriques i pedagògiques particulars. Aquesta obra, que neix de la reflexió sobre les correspondències entre la literatura europea i les fronteres, ha estat bastida per abordar-les des d’una perspectiva disciplinària àmplia i sense defugir-ne les contradiccions. Els autors exploren els límits del que es considera humà, el terreny entre la biologia i la filosofia, la pedagogia del cos, les relacions entre la pedagogia i la literatura, les divisions ontològiques del jo i de l’altre, la fragilitat del destí i altres qüestions que se situen en espais geogràfics concrets com ara París, els Balcans o Varsòvia.
págs. 15-23
Entre allò humà i allò no humà: el posthumanisme, ampliant les fronteres de la humanitat
págs. 27-37
De confins paradigmàtics: algunes consideracions eticopedagògiques sobre la naturalesa fronterera dels exemples
págs. 39-52
La educación: terreno de frontera entre la biología y la filosofía
págs. 53-79
págs. 81-100
La noche dentro de un cocodrilo: set llençols per digerir la nit des de la pedagogia i la literatura
págs. 103-136
págs. 137-156
Hilde Domin: quan la casa és el poema
págs. 157-165
El protagonisme del riu Sena durant el Maig del 68: El banquete de las barricadas, de Pauline Dreyfus
págs. 169-185
Narrativas pedagogicas contrastadas: los viajes a la intra-Europa de Magris y Stasiuk
págs. 187-212
Les fronteres als Balcans: el pes de la història, el territori com a conflicte i els interessos geoestratègics de les grans potències
págs. 213-226
El gueto com a frontera: el testimoni del diari de Janus Korcazk (de l'antisemitisme a la Solució Final)
págs. 227-269
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados