Aquest estudi ens presenta una perspectiva diferent de què és el que pensen els alumnes de la URV sobre l’ús de les tecnologies digitals amb finalitat acadèmica i social; i com es senten sobre el fenomen “natiu digital”. L’objecte central d’aquest estudi és entendre com els estudiants universitaris utilitzen les tecnologies digitals i quines són les implicacions del seu ús en l’educació superior. Per abordar aquest objectiu, el investigador va adoptar un enfocament interpretatiu i va desenvolupar una estratègia d’investigació de mètodes mixtes. Les principals tècniques de recollida de dades utilitzades van ser la revisió integradora de la literatura, els qüestionaris en línia i les entrevistes semi-estructurades. L’estudi es va realitzar a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, Espanya. La comunicació cara a cara, les xarxes socials, el correu electrònic personal, els missatges de text i el telèfon mòbil són les formes preferides de comunicació i connexió amb els altres. La majoria dels estudiants es comuniquen en grups via Facebook i WhatsApp que estan inclosos com part del seu procés d’aprenentatge per compartir informació relacionada amb la classe. Els resultats ens suggereixen que el seu coneixement tecnològic no és el que s’esperaria per els representants de la generació de natius digitals. Els resultats no confirmen l’afirmació que existeix una bretxa tecnològica entre els estudiants més joves i els seus companys de major edat. De fet, ambdós utilitzen les mateixes tecnologies en la seva vida quotidiana, com el ordenador, els telèfons mòbils (WhatsApp), el Internet, el correu electrònic i el Facebook; però això no ha de portar a la conclusió que la nova generació d’estudiants ha desenvolupat sofisticades habilitats tecnològiques.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados