De la reinvenció de la discapacitat o de l'articulació de nous tipus de trànsit social: la pedagogia i les seves formes sensibles

• Autores: Assumpció Pié Balaguer
• Directores de la Tesis: Jordi Planella (dir. tes.), Conrad Vilanou Torrano (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2010
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Teresa Romañá (presid.), Isabel Carrillo i Flores (secret.), Ángel Martínez Hernáez (voc.)
• Materias:
  • Pedagogía
    • Teoría y métodos educativos
      • Teorías educativas
    • Organización y planificación de la educación
      • Educación especial: minusválidos y deficientes mentales
  • Sociología
    • Problemas sociales
      • Conflicto social y adaptación
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Dialnet Métricas: 6 Citas
• Resumen

  • La tesis es centra en una preocupació teòrico-pràctica per la posició de la pedagogia davant els cossos no normatius. L'element central de la investigació és la comprensió del procés d'atribució de significats sobre la discapacitat per tal de reconstruir-los i poder assentar les bases d'una pedagogia hermenèutica de la discapacitat. Es tracta d'un estudi d'orientació teòrica que té la finalitat de construir teoria a partir dels significats particulars de la discapacitat. Entre d'altres es plantegen els següents interrogants: quin tipus d'epistemologia de la discapacitat ha afavorit el desenvolupament d'una pedagogia travessada per conceptes biomèdics? Quines són les bases epistemològiques de la discapacitat que poden afavorir una pedagogia crítica en aquest àmbit? Quins són els elements centrals d'una pedagogia hermenèutica en matèria de discapacitat? La tesi aborda el propòsit de conèixer les bases epistemològiques de la discapacitat que permeten la construcció d'un discurs pedagògic dissident. Per aquest motiu s'estudien els discursos socials en matèria de discapacitat, s'analitza la construcció de la discapacitat, s'elabora un anàlisi crític de l'educació especial, s'articula la teoria queer amb la pedagogia i es cerquen connexions entre la nova hermenèutica de la discapacitat i la pràctica professional de l'educació social.La sortida al camp d'investigació parteix de dues persuasions bàsiques: el paradigma constructivista i la persuasió epistemològica desconstructiva. Per altra banda, l'elecció estratègica del focus d'interès cap a on s'orienta la investigació és la construcció de teoria fonamentada. Es tracta d'una recerca qualitativa i, específicament, hermenèutica que permet una construcció discursiva particular de la realitat. Es parteix del supòsit humanista que a diferència del positivista centra el focus d'estudi en allò humà, interior i subjectiu amb la tasca central d'interpretar, comprendre, descriure i/o observar. (Plummer citat per Ruiz 2003:13). Al llarg de la tesi s'ha desplegat una arqueologia de la discapacitat que ens ubica en el terreny de la reconstrucció d'una pedagogia de la diferència. S'apel·la a la recuperació d'alguns conceptes moderns posats en joc dins una proposta postmoderna, en el seu sentit postestructuralista. En síntesi, l'exercici d'aquesta tesi no s'inscriu en allò nihilista del postmodernisme sinó que s'inscriu com a acte de reescriptura d'una determinada mirada i tractament sobre la diferència, la singularitat o la discapacitat. La crisi de sentit ens ha permès efectuar un procés de transvaloració que aquí ha pres la forma de proposta pedagògica. El gir hermenèutic permet situar clarament que interpretar és comprendre, la qual cosa inclou una recerca de sentit. Aquesta recerca de sentit no es limita a un pla teòric sinó que es centra en la interpretació de teoria i pràctica per tal de crear un nou tipus de configuració pedagògica que supera els dualismes. La recerca de sentit, per tant, també inclou allò més particular en l'exercici de la professió i en la interrogació constant sobre el propi sentit de la professió i dels actes quotidians d'aquesta professió. Una interrogació sobre la professió que sumada a la recuperació d'allò més humà i espiritual ha desdibuixat la claredat en que es definia la mateixa professió de l'educació social i l'educació especial. Des d'aquí, professionalitat i humanitat es confonen i es solapen en l'exercici de recerca de sentit. En síntesi, aquesta tesi és un exercici de recerca de sentit, d'interrogació i interpretació sobre la mateixa educació i, específicament, sobre l'educació especial.La construcció científica de la discapacitat, la genealogia de la discapacitat, l'antropologia de la discapacitat, les institucions de l'alteritat, l'articulació de discursos i experiències sobre la discapacitat i l'emmarcament d'una pedagogia sensible amb la consegüent revisió de funcions professionals, conformen els apartats de la recerca, de la narració hermenèutica de la discapacitat i per tant de la construcció d'un nou tipus de significat sobre aquella que ens ubica en un altre punt d'inici per repensar la pedagogia, una pedagogia en clau hermenèutica.