Información General

• Autores: Jordi Chumillas Coromina (ed. lit.), Ricard Giramé (ed. lit.)
• Editores: Universitat de Vic, Servei de Publicacions
• Año de publicación: 2014
• País: España
• Idioma: catalán
• ISBN: 849416449X, 9788494164491
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Reseñas

• Ha sido reseñado en:

  • De memòria i geografies literàries

    Arnau Vives Piñas (res.)

    Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, ISSN-e 2013-9527, ISSN 0213-6554, Nº. 27, 2017, págs. 136-140

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)

Listado de artículos

• • Pròleg

    Francesc Codina

    págs. 5-5

    

  • Geografia, literatura i viatge

    Joan Nogué i Font

    págs. 7-10

    

  • Geografies literàries de Mallorca

    Gaspar Valero i Martí

    págs. 11-56

    

  • Joan Brossa, una mirada cap a Europa

    Glòria Bordons de Porrata-Doria

    págs. 57-74

    

  • Territoris, marques i literatura: a la recerca de la promoció perduda

    Jordi de San Eugenio Vela

    págs. 75-82

    

  • Projecte “Viure la literatura a través de les TIC”

    J. Miquel Albert Tarragona, Joan Gregori, Adolf Fenollós, Marta Puig, Noemí Ruiz, Dolors Guiral, Mariví Basallo, Rosa Arqué, Tomeu Abrines, Teresa Tort

    págs. 83-116

    

  • Josep Vallverdú i les terres de Ponent. Geografies literàries ques’entrecreuen amb la literatura geogràfica

    Ignasi Aldomà Buixadé

    págs. 117-124

    

  • Laguar i Gallinera: dues valls de llegenda

    Arnau Alemany Ballester, Roser Micó Garcia

    págs. 125-134

    

  • Estrella Damm i Catalunya. El cas d’un territori portata la globalitat

    Albert Álvarez Borràs

    págs. 135-142

    

  • La cartografia literària del mal i del’horror. A propòsit de "2666" de Roberto Bolaño

    Josep Ballester Roca, Noelia Ibarra Rius

    págs. 143-152

    

  • Pels camins de Joan Brossa

    Judith Barnés Martín

    págs. 153-162

    

  • Les marques i els llocs literaris com a elements de transposició didàctica: el cas d’Ausiàs March

    Alexandre Bataller Català

    págs. 163-174

    

  • Ruta Estellés per l’horta de Burjassot: una proposta didàctica

    Paula Beneito Mollà, Adrià Martí-Badia

    págs. 175-184

    

  • Una proposta de rutes literàries pel Pla d’Urgell

    Josep Camps Arbós, Francesc Foguet i Boreu

    págs. 185-194

    

  • Ruta literaria por la molinería valenciana: una propuesta didáctica para el Conocimiento del Medio

    José Cantó Doménech, Juan Carlos Colomer Rubio, Amparo Hurtado Soler, Ricard Camil Torres Fabra

    págs. 195-200

    

  • El paisaje literario castellonense y su evocación histórica

    Manuela Casanova Ávalos, Santiago Fortuño Llorens

    págs. 201-210

    

  • Luciérnagas de Ana María Matute: ruta literaria por Barcelona (propuesta de actividad para bachillerato)

    Isabel Castro, Beatriz Comella Dorda, Laura Rodríguez

    págs. 211-218

    

  • Del castell templer a la torre nuclear

    Josep Cid Català

    págs. 219-226

    

  • Ramon Llull: ora et labora

    Anna Devís, Joan Torró Soriano

    págs. 227-236

    

  • Una ruta amb futurs mestres en el centenari de dues escriptores: Aurora Díaz Plaja i Joana Raspall

    Ana Díaz-Plaja Taboada, Margarida Prats Ripoll

    págs. 237-246

    

  • Cercant l’ideal d’illa: Eivissa, 1867-1919

    Nina Ferrer Juan

    págs. 247-256

    

  • Jazz i barri del Carme de València tot seguint l’estel de la novel·la "Secrets Inconfessables"

    Vicent Lluís Fontelles Rodríguez

    págs. 257-266

    

  • Els grups geogràfics de la Nova poesia gallega: temptatives de classificació

    J.A. García López

    págs. 267-274

    

  • Cicle del Pallars: tres novel·les i un univers literari

    Montse Gatell Pérez

    págs. 275-282

    

  • Rutes literàries per València: l’experiència de l’Octubre

    Vicent Grande Roig, Irene Klein Fariza

    págs. 283-290

    

  • La poètica urbana de Marta Pessarrodona com a configuració d’una identitat pròpia

    Àngels Gregori

    págs. 291-296

    

  • Landscape as language: Discussing Margaret Drabble’s a writer’s Britain. Landscape in literature, of 1979

    Paula Guimarães

    págs. 297-308

    

  • Luso-Bussaco (Portugal) en el siglo XX e XXI: territorios literarios y artísticos, territorios de exilio, territorios turísticos

    Isilda Leitão

    págs. 309-326

    

  • Ruta Estellés de Burjassot: la configuració d’una marca territorial per a la promoció del patrimoni

    Adrià Martí-Badia

    págs. 327-336

    

  • Manuales escolares del pasado. Literatura castellana.Los grupos geográficos y la unidad literaria de Valbuena Prat

    Antonio Martín Ezpeleta

    págs. 337-344

    

  • La Mussara (Baix Camp) a través de la novel·la "Al cor de la muntanya", de Josep Cornudella

    Fina Masdeu i Abril, Dolors Requena Bernal

    págs. 345-354

    

  • La Fundació Pedrolo, a La Segarra. Un món dins un castell

    Anna M. Moreno

    págs. 355-362

    

  • Espais Escrits com a vertebració literària i territorial

    Mireia Munmany

    págs. 363-370

    

  • "Oh vella, oh trista Europa". Mirades a Europa en l’obra de Vicent Andrés Estellés

    Jordi Oviedo Seguer

    págs. 371-382

    

  • Les comarques centrals valencianes: literatura (juvenil) i política

    Josep Lluís Roig

    págs. 383-390

    

  • Sentir el medi per aprendre’l. Una proposta adreçada a mestres en formació d’Educació Infantil

    Cristina Sendra Mocholí, David Parra Monserrat

    págs. 391-400

    

  • Vic i la Plana de Vic a través de la poesia del vuit-cents d’autor osonenc (1860-1880)

    Pol Serrabassa Puntí

    págs. 401-416

    

  • Representações espaciais na literatura infanto-juvenil. A temática do “Caminho de Santiago” nas obras de Ana Saldanhae Concha López

    Ana Rita Gonçalves Soares

    págs. 417-424

    

  • Barcelona: marca literària / Les Barcelones literàries

    Llorenç Soldevila Balart

    págs. 425-430

    

  • La presència inquietant. Literatura de por i de terror en el paisatge tarragoní

    Magí Sunyer Molné

    págs. 431-440

    

  • Del carrer al núvol. La presència social d’un escriptor com Verdaguer

    Carme Torrents Buxó

    págs. 441-446

    

  • El llegendari lul·lià a Randa

    Caterina Valriu Llinàs

    págs. 447-458

    

  • Llegenda i devoció lul·lianes a la Ciutat de Mallorca

    Tomàs Vibot Railakari

    págs. 459-468

    

  • El comte de Cedillo, excursionista i difusor de "Canigó", de Jacint Verdaguer

    Laura Vilardell

    págs. 469-476