La reproducción de las desigualdades sociales en el sistema educativo. El Mapa Escolar de València: Políticas de zonificación, libertad de elección y segregación escolar

José Manuel Rodríguez Victoriano; Laura Martínez; Borja de Madaria Escudero

Ayuda

La reproducción de las desigualdades sociales en el sistema educativo. El Mapa Escolar de València: Políticas de zonificación, libertad de elección y segregación escolar

Imagen de portada del libro La reproducción de las desigualdades sociales en el sistema educativo. El Mapa Escolar de València

Información General

Autores: José Manuel Rodríguez Victoriano (coord.), Laura Martínez (coord.), Borja de Madaria Escudero (coord.)
Editores: Universidad de Valencia = Universitat de València
Año de publicación: 2023
Colecciones: Papers, 8
País: España
Idioma: español
ISBN: 978-84-1118-198-3
Texto completo no disponible (Saber más ...)

Resumen

español
La educación es un “fenómeno social total” y su conocimiento requiere el análisis concreto de sus dimensiones históricas, legislativas, económicas, sociales, pedagógicas y políticas. En esta dirección, se muestra, desde el análisis jurídico-constitucional, la estrecha relación entre el derecho de las familias a la libre elección de centro educativo y la segregación escolar en la sociedad española. Desde las otras dimensiones históricas, sociales y pedagógicas, el estudio constata que el elemento que más contribuye a la alta segregación es la existencia de la doble red escolar financiada con dinero público, ya que las escuelas concertadas favorecen de una forma determinante la segregación de los estudiantes tanto por nivel socioeconómico como por origen nacional o género. Con el estudio de caso del mapa escolar de la ciudad de València se estudian la distribución desigual del gasto público en educación, las políticas de zonificación, los criterios de baremación, el proceso de admisión del alumnado, la desigualdad de oportunidades educativas y los procesos de segregación escolar. La propuesta incluye un plan de acción contra esta última que concreta medidas y actuaciones en ámbitos fundamentales del proceso escolar. La investigación nace de un convenio entre el Ajuntament de València y la Universitat de València que responde a un modelo de colaboración no mercantil entre las universidades y la Administración pública que asume la investigación en las universidades públicas como un “bien común” e implica una apuesta explícita por su democratización mediante su transferencia a los diferentes agentes sociales implicados. El libro finaliza con el análisis sociológico del proceso de persecución política y jurídica y criminalización mediática que padeció la propia investigación. Un proceso inédito en la investigación sociológica española desde la finalización de la dictadura del general Franco.
català
L’educació és un “fenomen social total” i el seu coneixement requereix l’anàlisi concreta de les seues dimensions històriques, legislatives, econòmiques, socials, pedagògiques i polítiques. En aquesta direcció, es mostra, des de l’anàlisi jurídica-constitucional, l’estreta relació entre el dret de les famílies a la lliure elecció de centre educatiu i la segregació escolar en la societat espanyola. Des de les altres dimensions històriques, socials i pedagògiques, l’estudi constata que l’element que més contribueix a l’alta segregació és l’existència de la doble xarxa escolar finançada amb diners públics, ja que les escoles concertades afavoreixen d’una forma determinant la segregació dels estudiants tant per nivell socioeconòmic com per origen nacional o gènere. Amb l’estudi de cas del mapa escolar de la ciutat de València s’estudien la distribució desigual de la despesa pública en educació, les polítiques de zonificació, els criteris de baremació, el procés d’admissió de l’alumnat, la desigualtat d’oportunitats educatives i els processos de segregació escolar. La proposta inclou un pla d’acció contra aquesta última que concreta mesures i actuacions en àmbits fonamentals del procés escolar. La investigació naix d’un conveni entre l’Ajuntament de València i la Universitat de València que respon a un model de col·laboració no mercantil entre les universitats i l’Administració pública que assumeix la investigació en les universitats públiques com un “bé comú” i implica una aposta explícita per la seua democratització mitjançant la seua transferència als diferents agents socials implicats. El llibre finalitza amb l’anàlisi sociològica del procés de persecució política i jurídica i criminalització mediàtica que va patir la pròpia investigació. Un procés inèdit en la investigació sociològica espanyola des de la finalització de la dictadura del general Franco.