El lèxic és el motor de la llengua, aquella part de la maquinària lingüística que mou el conjunt. En moviment constant, el lèxic va canviant, deixant de banda paraules que en moments anteriors havien estat necessàries i freqüents, i incorporant-ne d'altres. No totes les paraules noves que arriben a la llengua s'estabilitzaran en l'ús, això dependrà dels parlants i de les institucions, però en qualsevol cas seran, durant un temps, neologismes. En la primera part d'aquest volum, s'hi presenten les innovacions lèxiques del català estudiades segons el tipus de formació i s'hi fan reflexions sobre aspectes tan diversos com el grau d'estabilització i de novetat, les característiques pragmàtiques i semàntiques o el nivell d'autonomia d'aquestes unitats respecte d'altres llengües. En la segona part, s'hi fa constar un recull de prop de set-centes unitats, exemplificades amb contextos que provenen principalment dels diaris Ara, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i l'Avui.
págs. 9-11
págs. 13-28
págs. 29-51
págs. 52-69
págs. 71-82
págs. 83-97
La neologia per truncació (abreviació, acronímia i siglació)
Elisenda Bernal, Judit Freixa Aymerich, Elisabet Llopart Saumell
págs. 99-118
págs. 119-131
págs. 133-146
págs. 147-169
Observacions sobre la innovació lèxica catalana: observacions
págs. 171-182
págs. 191-283
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados