El projecte jurídic i cavalleresc de Pere el Cerimoniós: l’ofici de conestable de la «casa e cort» i el manuscrit San Román 56 de la Real Academia de la Historia

• Glòria Sabaté i Marín ^[1] ; Lourdes Soriano Robles ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Transmissió del saber a través de la traducció durant l'edat mitjana / coord. por Joan M. Perujo Melgar, Pino Valero Cuadra, 2024, ISBN 978-84-1302-262-8, págs. 243-258
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen
  • English

    Pere el Cerimoniós planned an ambitious cultural and government project that would lead the Catalan-Aragonese court to achieve a prestige comparable to that of Alfonso X of Castile and Emperor Frederic II of Sicily. With this aim, he encouraged translations of literary, scientific, and legislative works such as the Ordinacions de la casa e cort, translated into Catalan from the Latin Leges palatinae of James III of Mallorca. Far from being a homogeneous and closed normative/regulatory body, the Ordinances, through the Additions, became an organic set of rules and provisions, in permanent review and updating, characterized by the monarch’s personal involvement. Along with the manuscripts that jointly transmit the Ordinacions, we must add those evidences, such as the MS. San Román 56 of the Real Academia de la Historia (Madrid), which show the monarch’s concerns to regulate the officers of the Royal House in moments of greater political turbulence. The figure of the Constable stands out.

  • català

    Pere III el Cerimoniós planificà un ambiciós projecte cultural i de govern que havia de dur la cort catalanoaragonesa a assolir un prestigi equiparable a les d’Alfons X de Castella i l’emperador Frederic II de Sicília. Amb aquest objectiu fomentà les traduccions d’obres literàries, científiques, jurídiques i legislatives com les Ordinacions de la casa e cort, traduïdes a partir de les Leges palatinae de Jaume III de Mallorca. Lluny de configurar-se com un cos normatiu homogeni i tancat, les Ordinacions, mitjançant les Addicions, esdevingueren un conjunt orgànic de regles i disposicions, en permanent revisió i actualització, marcat per la implicació personal del monarca. Als manuscrits que transmeten de forma conjunta les Ordinacions, hem d’afegir aquells testimonis, com el ms. 56 del fons San Román de la Real Academia de la Historia (Madrid), que mostren les preocupacions del monarca per regular els oficials de la casa reial en els moments de més turbulència política. Hi destaca la figura del conestable.