Castellón, España
El tancament de les escoles per la COVID-19 ha provocat un gran trasbalsen la societat, que ha afectat tota la comunitat educativa, i de forma particularment desafiant també els i les aprenents de mestre. Les grans crisissón un punt d’inflexió i d’oportunitats perquè ens posen a prova, ens obliguen a reflexionar i a repensar-nos. Quines reptes han viscut aquests mestres en formació? Quins guanys i pèrdues han tingut? Quins aprenentatgeshan realitzat?S’hi ha emprat una metodologia d’investigació qualitativa, centrada enl’anàlisi documental amb caràcter inductiu, seguint un mostreig intencional combinat amb bola de neu. Examinant 39 memòries del Pràcticumdel Grau de Magisteri d’Infantil i de Primària, de la Universitat Jaume I deCastelló. Els resultats mostren la necessitat de potenciar habilitats socials, emocionals i de gestió del canvi; la rellevància de l’escola per compensar desigualtats; la problemàtica de la bretxa digital i sobretot competencial; l’obsolescència de la formació; la importància de conèixer el context de cadaxiquet i xiqueta, així com de la comunicació família-escola; la urgència derepensar el què, el com, el perquè i el per a què de l’educació, d’entre altres.Per concloure, recordem Freire, qui deia que la qüestió està en com transformar les dificultats en possibilitats. L’estudiantat de Magisteri ha sabut aprofitar els desafiaments pandèmics reflexionant i convertint reptes en fortaleses,per construir l’escola d’aprenents que volem.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados