La lectura dels clàssics en la formació pedagògica: un repte per a temps posthumanistes

• Garcia Farrero, Jordi ^[1] ; Prats Gil, Enric ^[1] ; Vilanou Torrano, Conrad ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna, ISSN 1136-3711, Nº. 26, 2020, págs. 244-280
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Reading the classics in pedagogical training: a challenge for posthumanist times
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • català

    La lectura ha estat una gran aventura humana des que va aparèixer l’escriptura, un procés que va viure un moment d’extensió amb la invenció de la impremta. El fet que Occident hagi estat una cultura del llibre va afavorir l’alfabetització en els segles xix i xx, a redós de les campanyes que van propiciar l’escolarització de les noves generacions. Llegir va facilitar que el públic lector pogués afaiçonar una visió del món, per bé que últimament s’ha produït un fenomen que els experts designen com a «lectors en extinció». Aquesta situació, agreujada per la irrupció de la cibercultura (1990), fa que molts dels nostres universitaris de l’àmbit pedagògic hagin abandonat l’hàbit de la lectura, que constitueix una eina bàsica per al seu creixement personal i el desenvolupament del seu sentit crític. Potser per això, darrerament s’ha plantejat la qüestió dels clàssics i, al seu torn, la necessitat de bastir un cànon que reuneixi les obres essencials que cal llegir no només pel que fa a la literatura universal (Weltliteratur), sinó també en el camp de les ciències de l’educació, per tal que qualsevol estudiant de l’àrea pedagògica assoleixi un coneixement basal més enllà de les instàncies i tècniques instrumentals de naturalesa didàctica, segons una visió competencial que sovint oblida la formació global i integral de la tradició humanista.

    PARAULES CLAU: lectura, clàssic, formació pedagògica, cànon, posthumanisme.

  • English

    Reading has been a great human adventure since the advent of writing, a process that experienced a moment of extension with the invention of the printing press. The fact that the West has been a book culture favored literacy in the 19th and 20th centuries, behind campaigns that led to the schooling of new generations. Reading made it easier for the reading public to shape their worldview, although recently a phenomenon has been described by experts as «endangered readers». This situation, which has been aggravated by the emergence of cyberculture (1990), means that many of our university students who direct their training in the pedagogical field have abandoned the habit of reading, which is a basic tool for their personal growth and the development of their critical sense. Perhaps this is why the question of the classics has recently been raised and, in turn, the need to build a canon that brings together the essential works that must be read not only in terms of universal literature (Weltliteratur) but also in the field. of the sciences of education, so that any student in the pedagogical area achieves a basic knowledge beyond the instances and instrumental techniques of didactic nature, according to a competence vision that often forgets theglobal and integral formation of the humanist tradition.  KEYWORDS: Reading, classic, pedagogical training, canon, posthumanism.