Mirar-se per ser vistes: autovigilància de gènere i reptes d’alfabetització digital crítica en una adolescència plataformi-tzada

• Autores: Uxía Regueira, Ángela González Villa, Carolina Rodríguez González, Adriana Gewerc Barujel
• Localización: Digital Education Review, ISSN-e 2013-9144, Nº. 48, 2026, págs. 84-93
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Looking to be seen: gendered self-surveillance and the challenges of criti-cal digital literacy in a platformized ado-lescence
  • Mirarse para ser vistas: autovigilancia de género y retos de alfabetización digital crítica para una adolescencia plataformizada
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    La autovigilancia de género en plataformas como Instagram se inscribe en una normalización visual que articula el deseo de pertenencia y visibilidad con reglas técnicas y sociales que definen lo mostrable y lo deseable. Una práctica que refuerza ideales hegemónicos condicionantes para cuerpos, agencias e identidades. La investigación que se presenta en este artículo analiza las estrategias de autovigilancia de adolescentes en Instagram desde una perspectiva de género e identifica implicaciones para una alfabetización digital crítica orientadas al espacio escolar. Se desarrolla un estudio de casos múltiple con siete adolescentes de entre 14 y 17 años de Galicia (España), que combina observación de sus perfiles en Instagram con entrevistas semiestructuradas. Los resultados revelan que las adolescentes participantes presentan una mayor tendencia a la exposición efímera debido a tensiones entre el deseo de visibilidad y el temor al juicio público. En cambio, los chicos estudiados buscan el ajuste a una práctica compartida, pero sin expresar tensiones reputacionales y exigencias estéticas. Las conclusiones muestran la necesidad de revisar la alfabetización digital crítica desde una mirada feminista en el contexto escolar para construir oportunidades de reflexión y cuestionamiento frente a las desigualdades estructurales que estas plataformas edifican y consolidan.

  • català

    L' autovigilància de gènere en plataformes com Instagram s' inscriu en una normalització visual que articula el desig de pertinença i visibilitat amb regles tècniques i socials que defineixen allò mostrable i allò desitjable. Es tracta d’una pràctica que reforça ideals hegemònics condicionants per a cossos, agències i identitats. La recerca presentada en aquest article analitza les estratègies d’autovigilància d’adolescents a Instagram des d’una perspectiva de gènere i identifica implicacions per a una alfabetització digital crítica orientada a l’espai escolar. Es desenvolupa un estudi de casos múltiple amb set adolescents d'entre 14 i 17 anys de Galícia (Espanya), que combina observació dels seus perfils a Instagram amb entrevistes semiestructurades. Els resultats revelen que les adolescents participants presenten una major tendència a l'exposició efímera, degut a tensions entre el desig de visibilitat i la por al judici públic.En canvi, els nois estudiats busquen l’ajust a una pràctica compartida, però sense expressar tensions reputacionals ni exigències estètiques. Les conclusions mostren la necessitat de revisar l’alfabetització digital crítica des d’una mirada feminista en el context escolar per construir oportunitats de reflexió i qüestionament davant les desigualtats estructurals que aquestes plataformes edifiquen i consoliden.

  • English

    Gendered self-surveillance on platforms such as Instagram is embedded in a visual normalization that connects the desire for belonging and visibility with technical and social rules that define what is showable and desirable. This practice reinforces hegemonic ideals that shape bodies, agency, and identities. The research presented adolescents’ self-surveillance strategies on Instagram from a gender perspective and explored their implications for critical digital literacy in school settings. A multiple case study was conducted with seven adolescents aged 14 to 17 from Galicia (Spain), combining observations of their Instagram profiles with semi-structured interviews. The results reveal that the female participants showed a greater tendency toward ephemeral exposure, reflecting tensions between the desire for visibility and the fear of public judgment. In contrast, the male participants sought alignment with a shared practice, but without expressing reputational concerns or aesthetic demands. The conclusions highlight the need to reframe critical digital literacy from a feminist perspective within the school context, in order to foster opportunities for reflection and questioning regarding the structural inequalities that these platforms build and reinforce.