Défigement dans les textes poétiques. Typologie et exemples en français, espagnol, catalan, russe, bélarusse et polonais

• Autores: Yauheniya Yakubovich
• Directores de la Tesis: Dolors Català Guitart (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
• Idioma: francés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Krzysztof Bogacki (presid.), Carles Castellanos Llorenç (secret.), Salah Mejri (voc.)
• Materias:
  • Lingüística
    • Lingüística aplicada
      • Lengua y literatura
    • Lingüística sincrónica
      • Lingüística comparada
      • Lexicología
  • Ciencias de las artes y las letras
    • Teoría análisis y critica literarias
      • Estilo y estética literarios
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD  TESEO 
• Resumen

  • La desfraseologització és un dels procediments freqüents de la llengua de la premsa i de la publicitat, però també un important recurs estilístic de la poesia moderna. Definim la desfraseologització com un procediment lingüístic que consisteix en modificar el significat i, sovint, el significant d’un frasema i que té com a resultat el desbloqueig de les seves restriccions semàntiques i sintàctiques. La desfraseologització es considera com a tal sempre i quan l’enunciat final (enunciat meta) suggereixi al receptor el frasema original (frasema font). La funció metalingüística, els mecanismes de transformació, les metamorfosis semànticas i els efectes estilístics de la desfraseologització tenen, al nostre parer, interès científic per als lingüistes. Prenem com a objecte de la recerca els enunciats desfraseologitzats en els textos poètics contemporanis en sis idiomes (francès, espanyol, català; rus, belarús i polonès) en una perspectiva multilingüe contrastiva. Els nostres objectius són: 1) analitzar un gran corpus de poemes mitjançant les eines conceptuals desenvolupades principalment dins de la Teoria Sentit-Text; 2) identificar i sistematitzar els exemples de desfraseologització en cada un dels sis idiomes; 3) proporcionar elements lingüístics formals per definir els efectes estilístics de desfraseologització en la poesia moderna. Proposem tres tipologies principals de desfraseologització que es complementen (segons el mecanisme de transformació d’un frasema inicial; segons la seva classse i subclasse semàntico-sintàctica; segons la seva categoria gramatical o la seva funció sintàctica en la frase), la qual cosa ens ajuda a aconseguir una organització i una descripció més adequada dels exemples identificats en els corpora. Estructuralment, dividim la nostra recerca en dues parts: la part teòrico-metodològica i la part pràctica, dedicada a l’anàlisi dels exemples. D’aquesta manera, comencem la tesi per un estat de la qüestió en què resumim enfocaments existents per a l’estudi de la desfraseologització; a continuació, introduïm els conceptes teòrics de base sobre els diferents tipus de fixació fraseològica. La part pràctica del treball conté una descripció detallada de les col·locacions, les locucions i les unitats fràstiques desfraseologitzades. La part de les conclusions generals inclou els resultats de la investigació i els comentaris sobre possibles perspectives científiques d’aquest estudi. Els corpora, que proporcionen el material per a la nostra recerca, ocupa la secció dels apèndixs.