Aquesta tesis doctoral ofereix un estudi en profunditat sobre les possibilitats que ofereix el fet d’incorporar la Metodologia Comunicativa Crítica al Disseny de la Interacció Persona- Ordinador. Des de finals dels setanta, amb l’aparició del “Disseny escandinau” de sistemes interactius -posteriorment identificat com “Disseny Participatiu de la Interacció Persona Ordinador”- s’ha indagat en metodologies que facilitessin el treball conjunt de persones usuàries, desenvolupadores i professionals en el procés de disseny de la interacció. El dilema que ha aparegut recurrentment al llarg de quasi 40 anys ha girat entorn la confiança o incredulitat sobre la possibilitat d’establir relacions igualitàries entres els diferents perfils de persones sense que generin “lluites de poder” que acabin coartant la participació i, en definitiva, els processos de creació i organització de la informació en sistemes interactius. Amb aquesta tesi oferim una resposta científica a aquest dilema mitjançant la incorporació de la Metodologia Comunicativa Crítica al procés del disseny de la Interacció- Persona Ordinador, desenvolupant un marc de relació entre persones usuàries, professionals del disseny i investigadores de les Ciències Socials i la Interacció Persona-Ordinador que possibilita les relacions igualitàries fonamentades en interaccions dialògiques i no de poder. Aquesta incorporació dona lloc al Disseny Dialògic de la Interacció Persona Ordinador, capacitat tant per optimitzar la usabilitat i accessibilitat de sistemes interactius com per a potenciar la inclusió social de totes les persones en la Societat de la Informació.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados