Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Estudio del efecto de la aplicación de diferentes estrategias de riego al olivo (olea europaea L.) de la variedad arbequina sobre al composoción del aceite

  • Autores: María Jesús Tovar de Dios
  • Directores de la Tesis: María Paz Romero Fabregat (dir. tes.), María José Motilva Casado (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2005
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: María Isabel Mínguez Mosquera (presid.), Jordi Graell i Sarlé (secret.), Miguel Pastor Muñoz-Cobo (voc.), Simó Alegre Castellví (voc.), Joan Girona Gomis (voc.)
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: TDX
  • Resumen
    • español

      Lolivera ha sigut considerada com un cultiu de secà per ser un arbre que disposa de suficients recursos per adaptar-se satisfactòriament a les zones àrides de la conca mediterrània. No obstant, des dun punt de vista productiu respon molt favorablement a petites aportacions daigua complementàries a la pluja, malgrat que els seus requeriments hídrics són elevats.

      Considerant que la disponibilitat daigua per al reg és un factor limitant en agricultura, resulta important, per una part, determinar els requeriments hídrics de lolivera per a la correcta utilització daquest recurs, i per una altra, estudiar estratègies de reg tendents a disminuir els aports hídrics amb el menor impacte possible en la producció i en la qualitat de la collita.

      És en aquest últim punt, la qualitat de la collita i concretament la qualitat de loli doliva, en el que es centra lobjectiu general del present treball. S ha estudiat lefecte de laplicació de dos estratègies de reg, una estratègia de reg deficitari controlat (RDC) i una estratègia de reg lineal, a oliveres de la varietat Arbequina cultivades a la zona de producció amparada sota la Denominació dOrigen Protegida Les Garrigues (Lleida), sobre la qualitat, composició química i avaluació organolèptica dels olis obtinguts.

      Lassaig de reg deficitari controlat es va realitzar en una plantació comercial doliveres adultes durant els anys 1996-1998, aplicant-se 4 tractaments de reg consistents en un tractament control (100% ETc), i tres tractaments deficitaris regats igual que el control, excepte des de linici denduriment de los (mitjans de juliol) fins a finals de setembre, en els que es va aplicar el 75%, 50% y 25% de la dosis del tractament control (tractaments RDC-75, RDC-50 i RDC-25 respectivament).

      A partir dels resultats obtinguts i des del punt de vista de la qualitat i composició química de loli, podem dir que els olis procedents de la estratègia de reg més deficitària (RDC-25) són els que difereixen significativament, agafant sempre com a referència els olis del tractament control. Els olis del tractament RDC-25 es caracteritzen per un major contingut de polifenols i en conseqüència per una major estabilitat en front loxidació, però amb el risc, en funció de la climatologia de lany, en especial el règim de pluges, de presentar una excessiva intensitat de latribut amarg. Els olis de les estratègies RDC-50 i RDC-75, que suposen un important estalvi de laigua de reg, incrementen el contingut de polifenols respecte als olis del tractament control, encara que no lestabilitat oxidativa. Líndex damargor en els olis daquestes dos estratègies és lleugerament superior que en el tractament control, fet igualment patent en els resultats del tast sensorial, on a més a més destaquen aquestos olis per una major intensitat de latribut fruitat i una puntuació global lleugerament superior. Com a conclusió daquesta part de lestudi es pot afirmar que amb laplicació de les estratègies RDC-50 y RDC-75 es pot aconseguir un important estalvi de laigua de reg sense afectar la qualitat de loli i obtenir olis lleugerament més estables i més afruitats.

      Lassaig de reg lineal es va realitzar en una plantació comercial doliveres joves durant els anys 1998-1999, aplicant-se 7 tractaments basats en una variació lineal dels valors del coeficient de cultiu (Kc) (Kc= 0.25, 0.38, 0.50, 0.57, 0.64, 0.71 y 0.85, corresponents als tractaments T1 a T7 respectivament).

      A partir dels resultats obtinguts i des del punt de vista de la qualitat i composició química de loli podem dir que laplicació de dosis creixents daigua de reg a oliveres joves de la varietat Arbequina en les condicions de lassaig, encara que no afecta als paràmetres clàssics de qualitat de loli doliva, sí que té un clar efecte sobre el contingut de pigments fotosintètics de loli i sobre el contingut de polifenols. És en els olis corresponents als tractaments amb major aport daigua, T6 (Kc=0.71) i T7 (Kc=0.85), on la disminució de pigments clorofílics i carotenoids és notablement superior, així com en el contingut de polifenols, el que implica una disminució de lestabilitat dels olis en front loxidació i un menor índex damargor. En lextrem oposat es troben els olis dels tres tractaments menys regats, T1 (Kc=0.25), T2 (Kc=0.38) i T3 (Kc=0.50), que presenten un elevat contingut de polifenols i per tant una major resistència a loxidació, però amb linconvenient de resultar olis amargs. Sobre la base daquestos resultats i des del punt de vista de composició de loli, els tractaments més adequats semblen trobar-se en les posicions intermitges, que correspondrien als tractaments T4 (Kc=0.57) i T5 (Kc=0.64).

      RESUMEN El olivo ha sido considerado como un cultivo de secano por ser un árbol que dispone de suficientes recursos para adaptarse satisfactoriamente a las zonas áridas de la cuenca mediterránea. Desde un punto de vista productivo, responde muy favorablemente a pequeñas aportaciones de agua complementarias a la lluvia, a pesar de que sus requerimientos hídricos son elevados.

      Considerando que la disponibilidad de agua para el riego es un factor limitante en agricultura, resulta importante, por una parte, determinar los requerimientos hídricos del olivo para la correcta utilización de este recurso, y por otra, estudiar estrategias de riego tendentes a disminuir los aportes hídricos con el menor impacto posible en la producción y en la calidad de la cosecha.

      Es en este último punto, la calidad de la cosecha y concretamente la calidad del aceite de oliva, en el que se centra el objetivo general del presente trabajo. Se ha estudiado el efecto de la aplicación de dos estrategias de riego, una estrategia de riego deficitario controlado y una estrategia de riego lineal, a olivos de la variedad Arbequina cultivados en la zona de producción amparada bajo la Denominación de Origen Protegida Les Garrigues (Lleida), sobre la calidad, composición química y evaluación organoléptica de los aceites obtenidos.

      El ensayo de riego deficitario controlado se realizó en una plantación comercial de olivos adultos durante los años 1996-1998, aplicándose 4 tratamientos de riego consistentes en un tratamiento control (100% ETc), y tres tratamientos deficitarios regados igual que el control, excepto desde el inicio de endurecimiento del hueso (mediados de julio) hasta finales de septiembre, en los que se aplicó el 75%, 50% y 25% de la dosis del tratamiento control(tratamientos RDC-75, RDC-50 y RDC-25 respectivamente).

      A partir de los resultados obtenidos y desde el punto de vista de la calidad y composición química del aceite, podemos decir que los aceites procedentes de la estrategia de riego más deficitaria (RDC-25) son los que difieren significativamente, tomando siempre como referencia a los aceites del tratamiento control. Los aceites del tratamiento RDC-25 se caracterizan por un mayor contenido de polifenoles y por lo tanto una mayor estabilidad frente a la oxidación, pero con el riesgo subsiguiente, en función de la climatología del año, en especial el régimen de lluvias, de presentar una excesiva intensidad del atributo amargo. Los aceites de las estrategias RDC-50 y RDC-75, que suponen un importante ahorro del agua de riego, incrementan el contenido de polifenoles respecto a los aceites del tratamiento control, aunque no la estabilidad oxidativa. El índice de amargor en los aceites de estas dos estrategias es ligeramente superior que en el tratamiento control, hecho igualmente patente en los resultados de la cata sensorial, donde además destacan estos aceites por una mayor intensidad del atributo frutado y una puntuación global ligeramente superior. Como conclusión de esta parte del estudio, se puede afirmar que con la aplicación de las estrategias RDC-50 y RDC-75 se puede conseguir un importante ahorro del agua de riego sin afectar a la calidad del aceite y obtener aceites ligeramente más estables y más frutados.

      El ensayo de riego lineal se realizó en una plantación comercial de olivos jóvenes durante los años 1998-1999, aplicándose 7 tratamientos basados en una variación lineal de los valores del coeficiente de cultivo (Kc) (Kc= 0.25, 0.38, 0.50, 0.57, 0.64, 0.71 y 0.85, correspondientes a los tratamientos T1 a T7 respectivamente).

      A partir de los resultados obtenidos y desde el punto de vista de la calidad y composición química del aceite podemos decir que la aplicación de dosis crecientes de agua de riego a olivos jóvenes de la variedad Arbequina en las condiciones del ensayo, aunque no afecta a los parámetros clásicos de calidad del aceite de oliva, sí que tiene un claro efecto sobre el contenido de pigmentos fotosintéticos del aceite y sobre el contenido de polifenoles. Es en los aceites correspondientes a los tratamientos con mayor aporte de agua T6 (Kc=0.71) y T7 (Kc=0.85) donde la disminución de pigmentos clorofílicos y carotenoides es notablemente superior, así como en el contenido de polifenoles, lo que implica una disminución de la estabilidad de los aceites frente a la oxidación y un menor índice de amargor. En el extremo opuesto se encuentran los aceites de los tres tratamientos menos regados, T1 (Kc=0.25), T2 (Kc=0.38) y T3 (Kc=0.50), que presentan un elevado contenido de polifenoles y por lo tanto una mayor resistencia a la oxidación, pero con el inconveniente de resultar aceites amargos. Sobre la base de estos resultados y desde el punto de vista de composición del aceite,los tratamientos más adecuados parecen encontrarse en las posiciones intermedias, que corresponderían a los tratamientos T4 (Kc=0.57) y T5 (Kc=0.64).

    • English

      Olive tree has been regarded as a dry farmed crop since it has enough resources to adapt to the arid zones of the Mediterranean basin. From a productive point of view, it responds favourably to small additional amounts of water besides the rain, despite being its water requirements high.

      Taking into account that water availability is a considerable constraint in agriculture, it is important on the one hand to determine the olive tree water requirements for a correct use of this resource and on the other hand, to evaluate irrigation strategies tending to reduce water supplies without affecting production and quality.

      The main objective of the present work is based on the assessment of olive oil quality. The effect of two irrigation strategies has been studied: a regulated deficit irrigation strategy (RDC)and a linear irrigation strategy, in olive trees cv. Arbequina grown under the area of the Protected Denomination of Origin Les Garrigues (Lleida), on the quality, chemical composition and organoleptic characteristics of the oils obtained.

      Regulated deficit irrigation strategy experiment was located in a commercial orchard of mature olive trees during three years (1996-1998), applying 4 irrigation treatments corresponding to a control treatment (100% ETc) and three RDC treatments, irrigated like the control but applying only the 75%, 50% and 25% of the control dose during the period ranging from the massive pit hardening (mid July) to the end of September (treatments RDC-75, RDC-50 and RDC-25 respectively).

      From the olive oil quality point of view, it can be said that oils from the most deficitary irrigation treatment (RDC-25) are the ones which significantly differ from those of the control treatment. Oils from RDC-25 treatment are characterised by a higher level of polyphenols and consequently, by a higher oxidative stability. The bitter index of these oils is slightly higher than for the control treatment, a fact confirmed by the results of the sensorial analysis. These oils are also characterised by a higher intensity of the fruity attribute and a slightly higher overall grading. As a conclusion of this part, it can be affirmed that RDC-50 and RDC-75 strategies lead to important savings of irrigation water without affecting oil quality and oils slightly more stables and fruity are obtained.

      The linear irrigation experiment was located in a commercial orchard of young olive trees for two years (1998-1999), applying 7 irrigation treatments defined according to the crop coefficient (Kc) (Kc= 0.25, 0.38, 0.50, 0.57, 0.64, 0.71 and 0.85, corresponding to T1 to T7 treatments respectively).

      From the quality point of view it can be said that the supply of increasing amounts of irrigation water to young olive trees cv. Arbequina under these trial conditions, although has no effect on the classical quality parameters of olive oil, it does have a clear effect on the photosynthetic pigments and phenolic content of the oil. In the oils from the most irrigated treatments, T6 (Kc=0.71) and T7 (Kc=0.85), there is a marked decrease of chlorophyll and carotenoid pigments content as well as phenolic content, which implies a decrease on oxidative stability and a lower bitter index. On the other hand, oils from the less irrigated treatments, T1 (Kc=0.25), T2 (Kc=0.38) y T3 (Kc=0.50), show a high level of phenols and consequently a higher resistance against oxidation, but with the disadvantage of being excessively bitter oils. From the quality point of view, the most suitable treatments are located in the intermediate conditions, which would correspond to T4 (Kc=0.57) and T5 (Kc=0.64) treatments.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno