Anàlisi i validació duna proposta didàctica deducació musical per a nens de cinc anys
- Autores: Teresa Malagarriga Rovira
- Directores de la Tesis: Isabel Gómez Alemany (dir. tes.), Joaquín Gairín Sallán (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2002
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miguel Zabalza Bareza (presid.), Xavier Gimeno Sòria (secret.), Assumpta Valls Casanovas (voc.), Maria de los Angeles Subirats Bayego (voc.), Lurdes Molina Simó (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 5 Citas
- Resumen
Aquesta tesi vol mostrar una forma específica de viure la música en les aules de nens de cinc anys. Els aspectes que nhan motivat la seva realització provenen de la necessitat, observada a partir dexperiències deducació musical dutes a terme en les aules deducació infantil, de donar a aquesta àrea un enfocament més dacord amb les últimes tendències en educació musical. .
La recerca ha consistit a:
- elaborar una proposta per a leducació musical dels nens i nenes de letapa deducació infantil - aplicar-la durant un curs escolar a tres aules de cinc anys i fer-ne un seguiment.
- fer una anàlisi de laplicació de la proposta en una de les aules amb lobjectiu de valorar els resultats i confirmar la validesa de les intencions inicials.
La proposta didàctica es basa en tres aspectes metodològics bàsics: fonamentar lactivitat en la creació, la interpretació i lescolta; integrar els elements del patrimoni i la pròpia experimentació i fer de la interacció una condició bàsica per al desenvolupament de lactivitat musical a laula.
Per a fer laplicació de la proposta a les aules, es constitueix un equip amb tots els educadors implicats (els mestres tutors atesos puntualment pels especialistes de música de les escoles), amb un educador que assisteix a les reunions com observador a fi delaborar les actes, i dos alumnes de pràctiques de la Facultat de Ciències de lEducació de la UAB Aquest equip, alhora que programa i realitza lactivitat amb els nens, fa un seguiment de la proposta i elabora instruments per a facilitar la realització duna anàlisi posterior.
La metodologia que orienta lactivitat daquest període segueix els paràmetres propis de la investigació-acció. La recollida de dades es fa per mitjà denregistraments en vídeo durant tot el curs escolar, actes resum del seminari i entrevistes a les educadores.
Lanàlisi de laplicació es centra en les produccions pròpies deducadores i nens i nenes: sidentifiquen, es classifiquen, es determinen les funcions que desenvolupen en el procés densenyament-aprenentatge, es detecta què les ha fet possibles i es mostra que han facilitat avenç en laprenentatge. Aquesta anàlisi permet observar els processos densenyament aprenentatge que faciliten el desenvolupament de la proposta, valorar les actituds que es generen i estudiar la implicació de tots els membres en lactivitat musical i la interactivitat a laula.
Les conclusions, elaborades a partir del resultat de lanàlisi, de les actes del seminari i de les entrevistes fetes als mestres participants, demostren la funció que desenvolupa la pròpia creació integrada als processos daprenentatge, confirmen la validesa de les intencions inicials de la proposta i fan palesa la necessitat de col·laboració entre mestres tutors i especialistes per programar i dur a terme leducació musical amb els infants daquesta etapa. De tot això sen deriven orientacions per a la formació inicial del professorat.
Esta tesis ha consistido en elaborar una propuesta de enseñanza de la música para la etapa de educación infantil y aplicarla durante un curso escolar a tres aulas de niños de cinco años. Finalizada la fase de aplicación, la investigadora ha estudiado el desarrollo de la propuesta en una de las aulas con el objetivo de valorar los resultados y confirmar la validez de la propuesta inicial.
Los aspectos que han motivado este trabajo provienen de la necesidad, observada a partir de distintas experiencias de educación musical llevadas a cabo en aulas de educación infantil, de dar a esta área un enfoque más acorde con las últimas tendencias en educación musical.
La propuesta didáctica plantea tres elementos metodológicos básicos: fundamentar la actividad en la creación, la interpretación y la escucha; integrar los elementos del patrimonio y la propia experimentación; y hacer de la interacción una condición básica para el desarrollo de la actividad musical en el aula.
Para la aplicación de la propuesta se constituye un equipo con todos los educadores implicados (maestros tutores de infantil atendidos puntualmente por los especialistas de música de la escuela). Forma también parte del equipo un educador que asiste a las reuniones como observador a fin de elaborar las actas y dos alumnos de prácticas de la Facultad de Ciencias de la Educación de la UAB.
Este equipo, a la vez que programa y realiza la actividad con los niños, efectúa un seguimiento de la propuesta y elabora instrumentos para facilitar la realización de un análisis posterior.
La metodología que orienta la actividad de este período sigue los parámetros propios de la investigación-acción. La recogida de datos se lleva a cabo por medio de grabaciones durante un curso escolar, actas resumen del seminario del equipo y entrevistas a las maestras.
El análisis de la aplicación se centra en los procesos de enseñanza aprendizaje para identificar los aspectos que han facilitado el desarrollo de la propuesta, valorar las actitudes que se han generado, estudiar la implicación de todos los miembros en la actividad musical y la interactividad en el aula..
Las conclusiones, elaboradas a partir del resultado del análisis y de la valoración de las educadoras participantes, demuestran la validez de las intenciones iniciales, identifican aspectos que deberían ser estudiados más en profundidad, y plantean la necesidad de la colaboración entre maestros tutores y especialistas para programar y llevar a término la educación musical de los niños de esta etapa. De todo ello derivan también orientaciones para la formación inicial del profesorado This thesis aims to present a specific way of experiencing music with five-year old pre-school children. The aspects which have motivated its realisation come from the need, observed from music training carried out in pre-school classrooms, of offering an approach more in accordance with the latest trends in music education.
The research has implied the following:
- to elaborate a proposal for music training for pre-school children;
- to apply it during an academic year to three classes of five-year olds and to make the corresponding follow-up;
- to carry out an analysis on the application of the proposal in one of the classes with the aim of assessing the results and confirming the validity of the initial intentions.
The didactic proposal is grounded on three basic methodological aspects: to base the activity on creativity, interpretation and listening; to integrate the elements from heritage and personal experimentation and to make interaction become a basic condition for the development of musical activity in the classroom.
In order to carry out the application of the proposal in the classroom, a team with all the training staff involved is formed (class teachers only being occasionally supported by specialist music school teachers), with a teacher who attends the meetings as an observer in order to write the minutes and two students who are doing their practical training of the Faculty of Education (Facultat de Ciències de lEducació) of the Barcelona Autonomous University (Universitat Autònoma de Barcelona, UAB). This team plans and carries out the activity with the children, as well as makes the follow-up of the proposal and elaborates the tools to facilitate further analysis.
The methodology which orients this activity follows research-action specific parameters. The data collection is made by means of video recordings throughout the academic year, summary minutes of the seminar and interviews with the training staff.
The analysis of the application is centred around the output of teachers and pupils: this is identified and classified; the functions which develop the training-learning process are defined, and what has made them possible, detected; the fact that they have favoured a progress in learning is also demonstrated. Through this analysis it should be possible to observe the teaching-learning processes which favour the development of the proposal, to evaluate the attitudes which are generated and to study the level of involvement of both team members and children in the musical activity, as well as the interactivity in the classroom.
The conclusions, elaborated from the output of the analysis, of the seminar minutes and of the interviews with the teachers participating in this proposal, demonstrate the function that the personal creation integrated into the learning processes develops, confirm the validity of the proposals initial intentions and make evident the need for collaboration between class teachers and specialist music teachers in order to plan and carry out music education with children of this age group. As a result, proposals for improved initial training of pre-school teachers may be defined.
