A multimodal study of the language of vagueness in spoken business discourse: the case of CEOs’ external communication
- Autores: Omra Malladi
- Directores de la Tesis: Hanna Skorczynska Sznajder (dir. tes.), Edgar Bernad-Mechó (dir. tes.), José Santaemilia Ruiz (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2026
- Idioma: inglés
- Número de páginas: 345
- Tribunal Calificador de la Tesis: María Luisa Carrió Pastor (presid.), Francisco Alonso Almeida (secret.), Miguel Francisco Ruiz Garrido (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Lenguas, Literaturas y Culturas, y sus Aplicaciones por la Universitat de València (Estudi General) y la Universitat Politècnica de València
- Calificación: Sobresaliente Cum Laude
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
- español
Este estudio investiga la interacción entre el lenguaje vago (LV) y otros modos comunicativos —prosodia (tono y prominencia), gestos manuales, mirada y movimientos de cabeza— en el discurso empresarial hablado. Mientras que la investigación previa en discurso empresarial se ha centrado principalmente en géneros escritos, este estudio adopta un enfoque multimodal para captar cómo los distintos modos contribuyen al proceso de construcción de significado.
El estudio se basa en un corpus de diez entrevistas grabadas en vídeo a directores ejecutivos (CEO), anotadas con ELAN para los gestos manuales, la mirada y los movimientos de cabeza, y con PRAAT para las características prosódicas. Más que centrarse únicamente en la frecuencia lingüística de las expresiones vagas, se aplicaron análisis estadísticos en R dentro de un marco analítico basado en datos para examinar cómo el LV interactúa con modos comunicativos individuales y cómo estos se combinan en conjuntos multimodales. Se emplearon herramientas estadísticas como MANOVA, MCA, el agrupamiento jerárquico, LCA y LDA para ofrecer una visión sólida y replicable de la interacción entre conductas verbales y no verbales, destacando cómo la orquestación multimodal contribuye a la construcción del significado en contextos empresariales de alta exigencia.
Los resultados muestran que el LV se emplea de forma deliberada y estratégica. La coordinación de gestos, mirada, movimientos de cabeza y prosodia permite a los hablantes matizar la interpretación de las expresiones vagas, añadir capas de significado, gestionar la postura comunicativa, proteger al hablante y abordar temas sensibles o arriesgados. Este enfoque integrador y replicable conecta la pragmática multimodal con el análisis basado en corpus, mostrando cómo la modelización estadística rigurosa puede revelar la interacción entre los recursos verbales y no verbales. El estudio ofrece aportaciones teóricas, metodológicas y prácticas, proporcionando un marco para analizar fenómenos multimodales complejos en el discurso hablado y mejorar la formación comunicativa en contextos profesionales.
- català
Aquest estudi investiga la interacció entre el llenguatge vago (LV) i altres modes comunicatius—prosòdia (to i prominència), gestos de les mans, mirada i moviments del cap—en el discurs oral empresarial, amb un enfocament en entrevistes a CEO. El LV és un element omnipresent en la comunicació i compleix funcions pragmàtiques essencials com gestionar la incertesa, mantenir la cortesia, negociar significats i protegir els parlants en situacions d’alta responsabilitat. Malgrat la seva prevalença, la recerca en discurs empresarial s’ha centrat principalment en gèneres escrits, deixant en gran mesura inexplorada la dimensió multimodal de les interaccions orals professionals. Aquest estudi cobreix aquest buit adoptant un marc multimodal-pragmàtic que integra l’anàlisi lingüística i no verbal en un enfocament sistemàtic basat en dades. La base empírica es compon d’un corpus de deu entrevistes a CEO enregistrades en vídeo, anotades amb ELAN per a gestos, mirada i moviments del cap, i amb PRAAT per a característiques prosòdiques. El marc analític s’estructura en tres nivells. Primer, una anàlisi lingüística que mapeja la freqüència i distribució dels tipus de LV—incloent aproximadors, nombres rodons, especificadors parcials, construccions “n o m” i categories vagues—al llarg del corpus i sectors. Segon, una anàlisi multimodal que examina com els modes individuals (to, prominència, mirada, moviments del cap i gestos) interactuen amb el LV, incloent una anàlisi de la densitat modal i un estudi de cas per identificar quins tipus de LV presenten major densitat. Tercer, una anàlisi d’ensembles multimodals que identifica patrons co-ocorreguts entre tots els modes i avalua quines característiques multimodals els prediuen millor. Es van aplicar mètodes estadístics—incloent MANOVA, Anàlisi de Correspondències Múltiples (MCA), clustering jeràrquic, Anàlisi de Classes Latents (LCA) i Anàlisi Discriminant Lineal (LDA)—usant R per identificar patrons robustos i replicables. L’estudi introdueix un enfocament metodològic innovador que combina anotació multimodal detallada amb modelització estadística avançada, permetent la identificació sistemàtica d’ensembles multimodals i relacions predictives entre comportaments verbals i no verbals. Els resultats mostren que el LV s’usa de manera estratègica per part dels CEO per aconseguir objectius comunicatius, amb gestos, mirada, moviments del cap i prosòdia que modulen i enriqueixen el significat de les expressions vagues. Els ensembles multimodals indiquen que el LV rarament apareix aïllat, sinó integrat en comportaments coordinats que permeten ressaltar punts, gestionar la posició del parlant i navegar temes sensibles. Aquests patrons reforcen l’autoritat, conviden a la interpretació i mitiguen una assertivitat excessiva, mantenint l’impacte persuasor. L’estudi també observa un ús recursiu de les expressions vagues, on els parlants superposen significats entre modes per ampliar o clarificar enunciats previs, mostrant que la vaguesa pot ser un recurs dinàmic en la construcció de significat. Combinant modelització estadística rigorosa amb interpretació qualitativa, l’estudi ofereix contribucions teòriques, metodològiques i pràctiques. Teòricament, avança una perspectiva multimodal-pragmàtica que conceptualitza la vaguesa com un recurs comunicatiu. Metodològicament, proposa un marc replicable que integra anotació de corpus i anàlisi quantitativa. Pràcticament, informa la comunicació executiva i la pedagogia, proporcionant eines per aprofitar l’orquestració multimodal en interaccions d’alta responsabilitat. En conjunt, l’estudi ofereix un model integrador de com el LV i els senyals multimodals interactuen per construir significat en interaccions empresarials complexes.
- English
This study investigates the interplay between vague language (VL) and other communicative modes—prosody (tone and prominence), hand gestures, gaze, and head movements—in spoken business discourse, with a focus on CEO interviews. VL is a pervasive feature of communication that fulfills essential pragmatic functions such as managing uncertainty, maintaining politeness, and negotiating meaning. Despite its importance, research on business discourse has largely focused on written genres, leaving the multimodal dimension of spoken professional interaction underexplored. To address this gap, the study adopts a multimodal-pragmatic framework that integrates linguistic and nonverbal analysis within a systematic, data-driven approach. The empirical basis consists of a corpus of ten video-recorded CEO interviews, annotated using ELAN for gestures, gaze, and head movements, and PRAAT for prosodic features. The methodology extends beyond frequency-based analysis and incorporates advanced statistical modeling in R to examine how VL interacts with individual modes and multimodal combinations. The analytical framework includes three complementary layers. First, a linguistic analysis maps the frequency and distribution of VL types, including approximators, round numbers, partial specifiers, and “n or m” constructions. Second, a multimodal analysis examines how prosody, gestures, gaze, and head movements interact with VL. This stage also considers modal density patterns and includes a focused case study to explore variation across VL types. Third, a multimodal ensemble analysis identifies co-occurring patterns across modes and evaluates which combinations most strongly predict the use of VL. Statistical methods such as MANOVA, Multiple Correspondence Analysis (MCA), hierarchical clustering, Latent Class Analysis (LCA), and Linear Discriminant Analysis (LDA) are applied to identify robust and replicable patterns of interaction between verbal and nonverbal behaviors. This approach enables the systematic identification of multimodal ensembles and predictive relationships. The findings show that CEOs use VL strategically to achieve communicative goals. The coordination of gestures, gaze, head movements, and prosody enhances and modulates the meaning of vague expressions. These resources allow speakers to add interpretive nuance, manage stance, protect themselves, and address sensitive topics. VL rarely occurs in isolation; instead, it appears within coordinated multimodal behavior that supports emphasis, invites interpretation, and maintains authority without excessive assertiveness. The study also identifies recursive uses of vagueness, where speakers layer meaning across modes to clarify or expand prior utterances. These patterns indicate that vagueness functions as a dynamic meaning-making resource. The study combines rigorous statistical modeling with qualitative interpretation and offers theoretical, methodological, and practical contributions. It advances a multimodal-pragmatic perspective that conceptualizes vagueness as an integrated communicative resource. It also proposes a replicable, data-driven framework that brings together corpus annotation and quantitative analysis. In addition, the findings inform executive communication and pedagogy, highlighting how multimodal orchestration can support effective communication in high-stakes contexts. Overall, the study provides an integrative account of how VL and multimodal cues interact to construct meaning in spoken business discourse.
- español
