Competencia lectora en escolares con sordera prelocutiva en República Dominicana: comparación con oyentes, factores asociados y efecto del enfoque educativo

• Autores: Cecilia Evangelina Berges Santos
• Directores de la Tesis: Antonio M. Ferrer Manchón (dir. tes.), Laura Badenes Ribera (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2026
• Idioma: español
• Número de páginas: 328
• Tribunal Calificador de la Tesis: Jose Manuel Tomás Miguel (presid.), María Jesús Pardo Guijarro (secret.), Isabel de los Reyes Rodríguez Ortiz (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Promoción de la Autonomía y Atención Socio Sanitaria a la Dependencia por la Universitat de València (Estudi General)
• Calificación: Sobresaliente
• Materias:
  • Pedagogía
    • Teoría y métodos educativos
      • Métodos pedagógicos
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  webges.uv.es (pdf)  RODERIC 
• Resumen
  • español

    La tesis estudia la competencia lectora de escolares con sordera prelocutiva en República Dominicana en comparación con pares oyentes y, dentro del grupo con sordera, el efecto del enfoque educativo contrastando un modelo oralista (IAS) y un modelo bilingüe-bimodal con lengua de señas y palabra complementada (CCES). Además, estima la incidencia de factores personales (perfil auditivo y uso/beneficio percibido de audífonos), familiares (nivel educativo y socioeconómico) y lingüísticos (competencia en lengua oral y de señas, conciencia fonológica y comprensión de preposiciones) sobre distintos componentes de la lectura, en un contexto nacional donde la lectura constituye un reto sistémico.

    Se utilizó un diseño transversal ex post facto con 62 estudiantes con sordera y 40 oyentes de un centro ordinario, mayoritariamente de educación primaria. Los instrumentos incluyeron K-BIT Matrices para capacidad intelectual no verbal, una prueba de conciencia fonológica en sílabas y fonemas, una prueba de preposiciones como indicador morfosintáctico y el PROLEC para evaluar procesos de decodificación y comprensión.

    Los análisis comprendieron estadísticos descriptivos, correlaciones y comparaciones mediante ANCOVAs controlando capacidad no verbal, nivel educativo parental y nivel socioeconómico, con corrección Bonferroni y tamaños del efecto.

    Los resultados muestran asociaciones consistentes entre variables personales y familiares y el rendimiento lector, destacando el capital educativo familiar y la experiencia auditiva. Las variables lingüísticas se relacionaron de forma diferencial con la lectura: la conciencia fonológica se vinculó especialmente con la decodificación y el reconocimiento de palabras, mientras que la comprensión de preposiciones y la competencia lingüística se asociaron con la comprensión de oraciones y textos, en consonancia con el Modelo Simple de la Lectura. Los oyentes superaron de forma sistemática al alumnado con sordera en los indicadores del PROLEC. Al comparar IAS y CCES, tras controlar covariables y aplicar corrección por comparaciones múltiples, la única diferencia robusta fue en la tarea de nombre o sonido de letras, con mejor rendimiento del CCES; el resto de las medidas no mantuvo diferencias significativas.

    Se concluye que la lectura resulta de la interacción entre decodificación y comprensión del lenguaje y que, en español, la automatización requiere bases fonológicas sólidas y accesibilidad lingüística mediante lengua de señas, palabra complementada e instrucción explícita en conciencia fonológica. Se proponen intervenciones tempranas coordinadas entre salud y educación, provisión equitativa de prótesis auditivas y rehabilitación auditivo-verbal, y formación docente específica con énfasis en comprensión lectora. En conjunto, el enfoque educativo no muestra efectos sobre la competencia lectora, sino un efecto específico en procesos alfabéticos iniciales, lo que orienta la intervención hacia componentes concretos del aprendizaje lector.

  • català

    La tesi analitza la competència lectora d’escolars amb sordesa prelocutiva a la República Dominicana, comparant-los amb parells oïdors i examinant, dins del grup amb sordesa, el possible impacte de l’enfocament educatiu en dos centres especialitzats: un model oralista (IAS) i un model bilingüe-bimodal amb llengua de signes i paraula complementada (CCES). L’estudi considera factors personals, familiars i lingüístics, com ara el perfil auditiu, l’ús i el benefici percebut dels audiòfons, el nivell educatiu i socioeconòmic familiar, la competència en llengua oral i/o de signes, la consciència fonològica i la comprensió de preposicions. Es va emprar un disseny transversal ex post facto amb 62 estudiants amb sordesa i 40 oïdors, d’edats principalment pròpies de l’educació primària. Es van administrar proves d’intel·ligència no verbal (K-BIT), consciència fonològica, comprensió de preposicions i competència lectora mitjançant el PROLEC, incloent-hi components de descodificació, gramàtica, signes de puntuació i comprensió d’oracions i textos. Les anàlisis van incloure estadístics descriptius, comprovació de supòsits, correlacions bivariades i ANCOVAs univariats, controlant la capacitat intel·lectual no verbal, el nivell educatiu parental i el nivell socioeconòmic, amb ajust de Bonferroni per comparacions múltiples. Els resultats mostren que les variables personals i familiars s’associen amb el rendiment lector, i destaquen el pes del capital educatiu familiar i de l’experiència auditiva. Les competències lingüístiques presenten relacions diferenciades amb la lectura: la consciència fonològica es vincula especialment amb la descodificació i el reconeixement de paraules, mentre que la comprensió de preposicions i la competència lingüística àmplia es relacionen amb la comprensió de frases i textos. En la comparació per estatus auditiu, l’alumnat oïdor obté millors resultats que l’alumnat amb sordesa en els principals components lectors. Quant a l’enfocament educatiu, després de controlar les covariables i aplicar la correcció per comparacions múltiples, només s’observa una diferència robusta en la tasca Nom o so de lletres, amb millor rendiment del grup bilingüe-bimodal (CCES) davant de l’oralista (IAS). No es mantenen diferències significatives en la resta de mesures de descodificació, sintaxi i comprensió. Les conclusions donen suport al fet que la comprensió lectora depén de la interacció entre descodificació i comprensió del llenguatge. En una ortografia transparent com l’espanyol, l’automatització lectora requereix bases fonològiques sòlides i accessibilitat lingüística plena, mitjançant llengua de signes, suports visuals com la paraula complementada i instrucció explícita en consciència fonològica. Es proposen intervencions primerenques coordinades entre salut i educació, provisió equitativa d’ajudes protètiques, rehabilitació auditivoverbal i formació docent específica en lectura per a contextos bilingües-bimodals. Entre les limitacions figuren el disseny no experimental, l’heterogeneïtat d’edat, les diferències familiars entre centres i l’absència d’alumnat amb implant coclear, ja que tota l’ajuda auditiva va ser mitjançant audiòfons. En conjunt, la tesi aporta evidència contextualitzada per a millorar l’ensenyament de la lectura en alumnat amb sordesa a la República Dominicana i mostra que l’enfocament educatiu no produeix un avantatge generalitzat, sinó un efecte específic en processos alfabètics inicials.

  • English

    The thesis analyses the reading competence of schoolchildren with prelingual deafness in the Dominican Republic, comparing them with hearing peers and examining, within the deaf group, the possible impact of educational approach in two specialised schools: an oralist model (IAS) and a bilingual-bimodal model using sign language and Cued Speech (CCES). The study considers personal, family and linguistic factors, including auditory profile, use and perceived benefit of hearing aids, family educational and socioeconomic level, competence in oral and/or sign language, phonological awareness and comprehension of prepositions. A cross-sectional ex post facto design was used with 62 students with deafness and 40 hearing students, mostly of primary-school age. The assessment included non-verbal intelligence measures (K-BIT), phonological awareness tasks, a prepositions comprehension test and the PROLEC reading battery, covering decoding, grammar, punctuation marks, sentence comprehension and text comprehension. The analyses included descriptive statistics, assumption checks, bivariate correlations and univariate ANCOVAs, controlling for non-verbal intellectual ability, parental educational level and socioeconomic level, with Bonferroni correction for multiple comparisons. The results show that personal and family variables are associated with reading performance, highlighting the role of family educational capital and auditory experience. Linguistic skills show differentiated associations with reading: phonological awareness is especially linked to decoding and word recognition, whereas comprehension of prepositions and broader linguistic competence are related to sentence and text comprehension. In the comparison by hearing status, hearing students outperform students with deafness in the main reading components. Regarding educational approach, after controlling for covariates and applying correction for multiple comparisons, the only robust difference between the two deaf subgroups is observed in the Letter name or sound task, with better performance in the bilingual-bimodal group (CCES) than in the oralist group (IAS). No statistically significant differences remain in the other decoding, syntax or comprehension measures. The conclusions support the view that reading comprehension depends on the interaction between decoding and language comprehension. In a transparent orthography such as Spanish, reading automatisation requires solid phonological foundations and full linguistic accessibility through sign language, visual supports such as Cued Speech, and explicit instruction in phonological awareness. The thesis proposes early interventions coordinated between health and education, equitable provision of hearing aids, auditory-verbal rehabilitation, and specific teacher training in reading instruction for bilingual-bimodal contexts. The limitations include the non-experimental design, age heterogeneity, family-level differences between schools and the absence of students with cochlear implants, since all auditory support was provided through hearing aids. Overall, the thesis offers contextualised evidence to improve reading instruction for students with deafness in the Dominican Republic and shows that the educational approach does not produce a generalised advantage, but rather a specific effect on early alphabetic processes.