Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Do as vs do as I say: conformity and imitation in social norm learning

  • Autores: Daniela Giorgetti
  • Directores de la Tesis: Antoni Gomila Benejam (dir. tes.), Emilio Ramón López Navarro (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2023
  • Idioma: inglés
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Julia F. Christensen (presid.), Albert Flexas Oliver (secret.), Cristina Acedo Carmona (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Cognición y Evolución Humana por la Universidad de las Illes Balears
  • Materias:
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • español

      Nuestra conducta está guiada por normas sociales la mayor parte del tiempo. Las normas sociales, en contraposición con las leyes, son reglas informales no explícitas que los grupos sociales establecen espontáneamente para distinguir los comportamientos aceptables de los inaceptables. En este sentido, las normas sociales constituyen la gramática de la sociedad. Cuando nos relacionamos con nuestros seres queridos, cuando estamos con los colegas del trabajo, cuando vamos a un restaurante, estamos sometidos a un sinfín de normas que regulan nuestras interacciones sociales. Las normas influyen en nuestra manera de tratar a la gente, en el trabajo que escogemos, con quien nos casamos. Las normas pueden hacer que la gente sea honesta, saludable, respetuosa con el medio ambiente, o justa, pero también fumadora, adicta al alcohol, corrupta o evasora de impuestos.

      Sin embargo, la naturaleza de las normas sociales es motivo de intensa controversia. Las ciencias sociales están llenas de teorías de las normas. Pero la mayor parte de estos enfoques no explica satisfactoriamente el problema de la falta de consistencia entre lo que la gente hace y lo que dice que hay que hacer, o lo que la autoridad pública establece a través de leyes. El problema se puede resumir con la expresión "haz lo que digo, no lo que hago". Para estudiar este problema, de todos modos, es preciso acometer primero la cuestión de la emergencia y transmisión de las normas sociales. ¿Cómo se generan las normas? ¿De dónde proviene su fuerza motivacional? Esta es la pregunta que esta tesis pretende contribuir a responder. Intentaré proporcionar una respuesta general y ponerla a prueba con el estudio de un caso. La respuesta general pasa, en primer lugar, por tomar como referencia la teoría de Bicchieri de las normas sociales como expectativas sociales, porque proporciona la mejor explicación de su fuerza motivacional; a continuación, la pregunta inicial se puede reformular como la pregunta por el origen y la adquisición de las expectativas sociales. La respuesta a esta pregunta nos remite a los mecanismos psicológicos de la imitación y la conformidad. En este sentido, argumentaré que estos mecanismos son muy específicos, i operan en función del vínculo social, que a su vez depende de la necesidad de establecervínculos afectivos significativos especialmente a lo largo de la infancia y de la vida en su conjunto. Es la necesidad de afiliación lo que nos motiva a imitar, no a cualquiera, sino a aquellos con quien queremos mantener un vínculo especial. El resultadode la operación de este mecanismo es la transmisión de las expectativas y sanciones de las personas de referencia; dicho de otro modo, la transmisión de las normas sociales.

      Para poner a prueba esta hipótesis, presento un estudio empírico sobre el cumplimiento de normas durante la pandemia del covid-19 entre jóvenes de 14 a 20 años. He estudiado en concreto su conducta en situaciones de conflicto entre las normas de diferentes referentes sociales, para tratar de establecer hasta qué punto la conducta individual es sensible a las expectativas sociales percibidas (incluso cuando son contrarias al interés propio), y qué expectativas son las que se toman en consideración (de la familia, de los iguales). Los resultados validan el interés del marco teórico adoptado y muestran la fuerza motivacional de las expectativas sociales, y el modo en que los referentes sociales relevantes dependen de su valor afectivo. También muestran diferencias en función de la edad. Al final de la adolescencia, por ejemplo, las personas tienden a seguir más las normas de sus compañeros quelos preadolescentes, de acuerdo con este principio de valor afectivo del referente social.

      Los resultados iluminan nuestro problema inicial del "haz lo que digo, no lo que hago". Las causas de la deshonestidad y la hipocresía no se encuentran en el egoísmo individual, sino en la presión social por comportarse incluso en contra del propio interés y los propios valores, según el margen de maniobra que tienen los individuos para validar su conducta como conformidad con la norma. Los resultados también iluminan la manera de plantear el diseño de intervenciones sociales para cambiar normas sociales o para incrementar el grado de complimiento de ciertas normas en un grupo social.

    • català

      La nostra conducta segueix normes socials la major part del temps. Les normes socials, en contraposició amb les lleis, són regles informals no explícites que els grups socials estableixen espontàniament per distingir els comportaments acceptables dels inacceptables. En aquest sentit, les normes socials constitueixen la gramàtica de la societat. Quan ens relacionem amb els nostres estimats, quan estam amb els col·legues del treball, quan anem a restaurants, estam sotmesos a gran quantitat de normes que regulen les nostres interaccions socials. Les normes influeixen la nostra manera de tractar a la gent, el treball que escollim, amb qui ens casem. Les normes poden fer honesta la gent, o saludable, o respectuosa amb el medi ambient, o justa, però també fumadora, addicta a l'alcohol, corrupta, o evasora d'imposts.

      Ara bé, la natura de les normes socials és una qüestió que segueix generant un intens debat. Les ciències socials estan plenes de teories de què són les normes. La majoria d'aquestes propostes, però, no expliquen satisfactòriament per què les conductes no solen ser consistents amb les declaracions explícites, amb els valors personals, i molt manco amb les lleis explícites dictades per una autoritat pública. És el problema de fer lo que dic, no lo que faig. La manera d'afrontar aquest problema és considerar primer el problema de com soriginen les normes i com es transmeten. Com és que s'estableixen normes. Com és que tenen força motivacional.

      Aquesta és la pregunta que aquesta tesi intenta contribuir a respondre. Miraré de proporcionar una resposta general i posar-la a prova amb l'estudi d'un cas. La resposta general és, primer, que la teoria de Bicchieri de la natura de les normes socials en termes d'expectatives socials ens dóna la clau per entendre la seva força motivacional, de manera que la nostra pregunta es pot reformular com una pregunta per l'origen i l'adquisició de les expectatives socials. La resposta a aquesta pregunta ens remet als mecanismes psicològics de la imitació i la conformitat. En aquest sentit, argumentaré que aquests mecanismes són molt específics, i operen en funció del vincle social, que al seu torn depèn de la necessitat d'establir vincles afectius significatius sobretot al llarg de la infància, però de tota la vida en general. És la necessitat dafiliació allò que ens motiva a imitar no a qualsevol, sinó a aquells amb qui volem mantenir un vincle especial. El resultat és la transmissió de les expectatives i requeriments de les persones de referència; dit d'altra manera, la transmissió de les normes socials.

      Per posar a prova aquesta hipòtesi, present un estudi empíric sobre compliment de normes durant la pandèmia del covid-19 entre joves. He estudiat en concret la conducta en situacions de conflicte entre normes de diferents referents socials, per mirar d'establir fins a quin punt la conducta és sensible a les expectatives socials percebudes (i fins i tot en contra del propi interès personal), i quines expectatives són les que es prenen en consideració (dels amics, de la família). Els resultats valida linterès del marc teòric adoptat i revelen la força motivacional de les expectatives socials, i la manera com els referents socials que es tenen en compte per decidir quines són les expectatives rellevants són relatius al seu valorafectiu. També mostren diferències conductuals per grups d'edat. Al final de ladolescència, per exemple, es tenen en compte més les expectatives dels amics més que els pre-adolescents, d'acord amb aquest principi del valor afectiu del referent social.

      Els resultats il·luminen el nostre problema inicial del fes lo que dic, no lo que faig. Les causes de la deshonestati la hipocresia no s'han de cercar en l'egoisme individual, sinó que se relacionen amb la pressió social per comportar-se en contra del propi interès i dels propis valors, i es donen més o menys segons el marge de maniobra dels individus per acreditar que es conformen a la norma. Els resultats també il·luminen la manera en que dissenyar intervencions socials per canviar les normes o per incrementar el seu compliment en un grup social.

    • English

      Most of the time, our behaviours follow social norms. In contrast to laws, social normsare informal,implicit rules social groups spontaneously establish to set apart appropriate from inappropriate behaviours. In this sense, social norms are the grammarof society. When we relate to our loved ones, with our work colleagues, andgo to restaurants, we are subject to countless norms that regulate our social interactions. They influence our decisions on how to treat people, the work we choose, and whom to marry. Norms may make people honest, healthy, environmentally friendly, or fair, but they can also make themheavy smokers, alcoholics, corrupt, or tax evaders.

      However, the nature of social normsis a subject of intense controversy. The social sciences have produced numerous theories of norms. However,most of these accounts do not satisfactorily explain why our behaviours are not always consistent with our words and values, much less with the explicit laws issued by a public authority. The expressiondo as I say, not as I do can summarize the problem. To study this problem,it is necessary first toaddress the issueof social norm emergence and transmission. How do norms get established? Where do they get their motivational grip? This is the question I will address in this thesis. I will attempt to provide a general answer and test it through astudy. The general answer starts by referring to Bicchieri's theory of social norms as social expectations because it best explainstheir motivational force. Then, the initial question can be reformulated as the origin and acquisition of social expectations. The answer to thisquestion points tothe psychological mechanisms of imitation and conformity. I will argue that such mechanisms are very specific, and their operation is grounded in need for social bonds, the human motivation to forge affective bonds with significant others. The motivation to affiliate is what gives imitation its social function, vital to learning what is socially expected and enforced; in other words, to learn the social norms.

      To test this hypothesis, I present an empirical study on norm compliance during the COVID-19 pandemic among youngstersaged 11 to 30. Specifically, I have examined their behaviour when experiencing conflicting norms from different social referents to determineto what extent individual behaviour is sensitive to perceived social expectations (even when they areagainst self-interest) andwhich expectations are considered(family, peers). The results validate the fruitfulness of the adopted theoretical framework,reveal the motivational force of social expectations, and how relevant social referents depend ontheir affective value. They also show differences based on age. For example, in late adolescence, individuals tend to follow more peer norms than inearly adolescence, according to this principle of the affective value of the social referent.

      The results shed light on our initial do as I say, not as I do problem. The causes of dishonesty and hypocrisy are not found in individual egoism but are related to the social pressure to behave against one's interestsand valuesand the elbow room available to individuals to manage to conform. The results also shed light on how to design social change interventions to modify norms or to increase conformity.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno