La narrativa transmèdia a l' educació: un estudi de cas a l' educació secundària obligatòria
- Autores: Núria Molas Castells
- Directores de la Tesis: José Luis Rodríguez Illera (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jordi Quintana Albalat (presid.), Jordi Adell Segura (secret.), Daniel Cassany Comas (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
En el context de la societat de la informació sorgeix la necessitat d’incorporar al debat educatiu propostes que permetin avançar en els reptes que aquesta societat planteja i especialment pel que fa a les institucions d’educació formal. La convergència entre dispositius o les possibilitats d’accés i de producció de continguts i serveis són només alguns exemples d’aquests canvis que, en moltes ocasions, tenen molt a veure amb les pràctiques d’escriptura, de lectura i de construcció de significat.
En aquest context la narrativa transmèdia emergeix com una d’aquestes propostes per portar a la pràctica educativa formes educatives i culturals caracteritzades per nous models de comunicació i de participació per part dels estudiants. Quan es parla de narrativa transmèdia es fa referència a móns narratius en els quals convergeixen múltiples mitjans o plataformes, analògics o digitals, així com localitzacions, habitualment de manera no concomitant en el temps. Els mitjans realitzen aportacions diferents i s’integren per donar coherència a la narració i significació a l’argument. Aquesta convergència requereix un rol actiu per part de l’audiència per tal d’aconseguir una comprensió global de l’argument, una immersió en la història i l’apropiació de contingut que pot ser ampliat o canviat.
Des d’una perspectiva pedagògica es destaca la narrativa transmèdia com un sistema coordinat d’informacions distribuïdes per diversos mitjans que constitueixen un món narratiu que permet una implicació cognitiva, social i emocional per part dels estudiants. La particularitat immersiva així com la perspectiva transdisciplinària des de la qual es conceben teòricament com dues de les seves principals particularitats. Les pràctiques que poden desenvolupar-se a partir del seu ús permeten explorar nous escenaris d’aprenentatge amb possibilitats de disseny, de gestió i d’implicació diverses. El valor d’aquestes activitats per l’aprenentatge cal entendre’l com un conjunt d’oportunitats significatives a partir de les quals desenvolupar alfabetitzacions digitals o competències culturals en el marc de la realització d’un projecte.
El propòsit d’aquesta recerca és descriure i reconèixer les potencialitats que pot tenir la narrativa transmèdia quan és dissenyada i aplicada en un context educatiu, entenent-la no com una finalitat en si mateixa sinó com dispositiu que permet combinar objectius lúdics i a la vegada assolir objectius d’aprenentatge, tant pel que fa a continguts com competències.
Aquesta proposta es materialitza amb la implementació d’una narrativa transmèdia de ficció creada ad hoc que porta per títol La Carta Ancestral i que ha estat implementada en dos instituts d’Educació Secundària Obligatòria. La descripció i l’anàlisi de les implementacions s’ha estructurat a partir de tres dimensions que fan referència a les característiques de disseny, que inclou els elements relacionats amb l’argument i el món narratiu, la proposta d’aplicació al context educatiu i la pràctica dels estudiants.
L’estudi empíric, basat en un estudi de cas, posa en relleu que la narrativa transmèdia permet als estudiants, amb l’ajuda del professorat, construir significats rellevants de forma situada, explorant com es desenvolupen un conjunt de pràctiques que no estan limitades per un lloc i un temps concret. L’estudi valida el potencial de la narrativa transmèdia per desenvolupar les competències culturals i d’alfabetització digital dels estudiants, aplicant pràctiques que es presenten de manera integrada tot i que habitualment ho fan separades per contextos, així com establir escenaris d’aprenentatge basats en accions reals i situades.
