La biblioteca i la lectura, elements educatius en la primera renovació pedagògica de Catalunya al segle XX. L'aportació d' Anna Rubiés com a exemple
- Autores: María Pilar Navarro Rodríguez
- Directores de la Tesis: Josep González Agapito (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Conrad Vilanou Torrano (presid.), Joan Mallart i Navarra (secret.), Salomó Marquès Sureda (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
A través del seu ideari, els il¿lustrats difonen la importància que tenen els sistemes d¿instrucció pública per garantir que tots els ciutadans expressin bé les seves idees i accedeixen al món de la cultura. La qualitat dels llibres i les biblioteques són elements garants de l¿adquisició d¿hàbits lectors i pilars fonamentals de la formació bàsica dels ciutadans.
Aquesta idea, recollida en els corpus legislatius es manté vigent i expressa la importància que es dóna a la formació lectora i a les biblioteques que són indispensables en qualsevol estratègia d¿alfabetització universal. Així doncs situem la biblioteca i la lectura en el centre de la investigació.
Sabent que, en arribar al segle XX, el sistema d¿instrucció pública al nostre país presentava greus mancances, diferents sectors de la societat catalana impulsaren la creació de centres de cultura i d¿educació, conscients del valor creixent de la formació de tota la ciutadania en aquella societat canviant. Per altra part, els programes de cultura i d¿ensenyament que propulsaren els governs de la Mancomunitat i de l¿etapa republicana, juntament amb la influència del moviment renovador que s¿expandia per diferents països d¿Europa, influïren de forma decisiva en l¿aparició d¿una escola nova catalana que introduïa grans canvis metodològics. A Catalunya, la propagació de pedagogies actives va ser duta a terme per una generació de mestres que malgrat l¿escassa preparació professional inicial que ells havien rebut, van ser conscients de la responsabilitat social del magisteri. En aquesta cruïlla de circumstàncies, a partir de fonts de diferents arxius i dels seus escrits, alguns d¿ells inèdits, hem reconstruït el periple vital i professional de la mestra Anna Rubiés i Monjonell (1881-1863) que exercia de mestra interina, per primera vegada l¿any 1901, a Cassà de la Selva (Girona).
La voluntat i l¿empeny que va tenir per canviar les condicions en què es trobaven les escoles del país, buscant nous models en els nombrosos viatges per aprendre que va fer arreu d¿Europa, permeten entendre com i perquè va poder deixar escrita una obra tan extraordinària, referida a la formació lectora.
La plenitud professional de la mestra arribà en ser nomenada directora del Grup Escolar Ramon Llull, l¿any 1931. Anna Rubiés que havia acompanyat tantes noies a sortir del reduït món cultural en què vivien estava convençuda que l¿escola és la responsable directa d¿assegurar el bagatge cultural. La lectura és una de les activitats bàsiques de l¿escola i un dels instruments més poderosos d¿autocultura, afirmava. Per això concentrà en la lectura gran part de la dedicació personal mentre publicava les seves experiències sobre lectura en els diferents cursos del seu centre escolar.
En els inicis del segle XXI, quan la comprensió lectora dels escolars preocupa les administracions educatives del nostre país, podem afirmar que l¿aportació d¿Anna Rubiés a la nova pedagogia de la lectura, sumada a les aportacions que feren Pere Vergés o Artur Martorell i d¿altres mestres d¿aquella generació, conformen un conjunt de propostes que l¿escola del segle XXI ha de tenir presents. ¿¿¿¿¿
