La figura del garrotxí Joan Roura-Parella (Tortellà, 1897 – Middletown, 1983) resulta interessant per tota una sèrie de motius, dels quals en sobresurten dos. En primer lloc, i tal com sol passar en la història del pensament, perquè la seva trajectòria vital i intel·lectual reprodueix i expressa alguns dels trets més distintius del temps històric en què es desplegà. Quan observem les vicissituds i les facècies que li va tocar viure, quan parem atenció a les iniciatives que emprengué, es fa difícil no veure un personatge marcat per un conjunt de circumstàncies cabdals de la nostra història: la situació de la pedagogia en el primer terç del segle xx, la Segona República, la Guerra Civil Espanyola, l’exili americà, etcètera. D’altra banda, però, i tal com sol passar també en qualsevol història del pensament, Roura-Parella és interessant per la seva singularitat com a pensador, és a dir, per la dificultat a l’hora de reduir-lo definitivament a un conjunt ben delimitat de corrents de pensament o doctrines.
pág. 9
La metamorfosi de Joan Roura-Parella: una vida a la recerca de l'eternitat
pág. 15
pág. 43
Joan Roura-Parella durant els anys de la Secció de Pedagogia (1933-1939): docència i estudis sota el deixant de les ciències de l'Esperit
pág. 59
pág. 79
pág. 95
pág. 107
La influència de l'exili de Joan Roura-Parella en els organismes internacionals.: L'impuls de l'educació per la pau
pág. 137
Joan roura-Parella, quàquer: un camí vers la pau
pág. 151
Joan Roura-Parella: amor y vida autèntica
pág. 165
pág. 183
pág. 209
pág. 227
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados