Información General

• Editores: Presses de l'université Montpellier III, Centre d'études et de recherches catalanes : Association Française des Catalanistes
• Año de publicación: 2004
• País: Francia
• Idioma: catalán
• ISBN: 2-84269-628-X
• Recoge los contenidos presentados a: Col·loqui Europeu d'Estudis Catalans (1. 2002. Montpellier).
• Texto completo no disponible (Saber más ...)

Reseñas

• Ha sido reseñado en:

  • Trenc, Eliseu i Roser, Montserrat (eds.) (2004): Col·loqui Europeu d'Estudis Catalans. Volum 1. La recepció de la literatura catalana a Europa. Montpellier: Centre d'études et de recherches catalanes Université Montpellier III - Association Françaose des Catalanistes.

    Pere Rosselló Bover

    Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 28, 2006, págs. 506-509

  • Camps, Christian i Arnau, Pilar (eds.) (2004): Col·loqui europeu d'estudis catalans. Volum 2. La literatura catalana de la democràcia. Montpeller: Centre d'études e de recherches catalanes. Université Montpellier III i Association Française des Catalanistes.

    Pere Rosselló Bover

    Estudis romànics, ISSN 0211-8572, Nº. 28, 2006, págs. 510-513

Otros catálogos

• Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN)

Esta obra consta de los siguientes volúmenes

• Vol. 1: La recepció de la literatura catalana a Europa / Eliseo Trenc Ballester, Montserrat Roser i Puig . ISBN 2-84269-624-7
• Vol. 2: La literatura catalana de la democràcia / Christian Camps, Pilar Arnau Segarra . ISBN 2-84269-625-5

Listado de artículos

• Vol. 1: La recepció de la literatura catalana a Europa / Eliseo Trenc Ballester, Montserrat Roser i Puig. 2004. ISBN 2-84269-624-7

  • Ambaixadors de la cultura catalana

    • La missió cultural de Joan Gill, Josep Trueta i Josep Maria Batista i Roca a Anglaterra durant la dictadura

      Montserrat Roser i Puig

      págs. 7-23

      

    • Ferran Canyameres, « passeur culturel » entre Catalunya I França

      Eliseo Trenc Ballester

      págs. 25-37

      

    • Antoni Pous I la represa de la recepció de la literatura catalana a Alemanya

      Ramon Farrés Puntí

      págs. 39-47

      

  • Recepció individual

    • La recepció de l’Espill (1460) de Jaume Roig, avui a França

      Marie-Noëlle Costa

      págs. 51-68

      

    • Les traduccions no castellanes de l’obra de Verdaguer, Oller i Guimerà fins a 1939

      Manuel Llanas Pont, Ramon Pinyol i Torrents

      págs. 69-94

      

    • «Es tontísimo que usted escriba en catalán»: Narcís Oller escriptor europeu (malgrat Galdós)

      Donatella Siviero

      págs. 95-110

      

    • La projecció internacional de la catalanitat de El Poema del Pesebre de Joan Alavedra musicat per Pau Casals

      Maridès Soler

      págs. 111-121

      

    • La recepció de les avantguardes literàries: el cas de Joan Salvat-Papasseit

      Helena Alonso

      págs. 123-134

      

    • Valéry Larbaud, traductor d’Eugenio d’Ors

      Núria Oliver Masramon

      págs. 135-144

      

    • Gabriel Ferrater i Anglaterra o Helena Valentí a l’ombra del record

      Elisenda Marcer i Cortés

      págs. 145-152

      

    • La recepció de «Gloire incertaine» de Joan Sales, història d’una traducció

      Xavier Pla Barbero

      págs. 153-166

      

    • La recepció de la narrativa de Baltasar Porcel fora de l’àmbit català

      Frederic Barberà Farran

      págs. 167-177

      

    • La projecció i la recepció exteriors de l’obra de Jesús Moncada

      Mercè Biosca Postius, Hèctor Moret Coso

      págs. 179-194

      

    • Joc de « buscaitroba » o jocs de malabars brossians (a propòsit de la recepció de l’obra de Joan Brossa a França)

      Montserrat Prudon Moral

      págs. 195-212

      

    • La sabata del poeta: Joan Brossa a Alemanya

      Tilbert Dídac Stegmann

      págs. 213-225

      

  • Recepció col·lectiva

    • La recepció de la literatura catalana a Montpeller en el segle XIX

      Joan Mahiques Climent

      págs. 229-240

      

    • La recepció de la literatura catalana a França

      Matilde Bensoussan

      págs. 241-248

      

    • La repercussió de la narrativa catalana contemporànea a Italia: anys 80 i 90

      Empar Devís Herraiz

      págs. 249-259

      

    • El coneixement de la literatura catalana a Hongria

      Kálmán Faluba, Károly Morvay

      págs. 261-276

      

    • Catalunya vista des de la Polònia de la postguerra a través de la seva literatura

      Anna Sawicka

      págs. 277-296

      

    • Recepció de la literatura catalana als Països Txecs

      Jan Schejbal

      págs. 297-312

      

• Vol. 2: La literatura catalana de la democràcia / Christian Camps, Pilar Arnau Segarra. 2004. ISBN 2-84269-625-5

  • …Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury o l’escepticisme

    Vicent Alonso

    págs. 7-18

    

  • Un suggestiu epígon estellesià: el poemari «Suite de València» de Marisol Vonzàlez i Felip

    Lluís Alpera i Leiva

    págs. 19-37

    

  • Noves tendencies de la novel·lística mallorquina als anys 80: assaig de sistematització

    Pilar Arnau Segarra

    págs. 39-52

    

  • La novel·la perpinyanesa contemporània

    Cristina Badosa

    págs. 53-60

    

  • El discurs narratiu de Ferran Torrent: una propina per a la novel·la catalana contemporània

    Joan Borja i Sanz

    págs. 61-83

    

  • De l’enigma a l’art de la fuga: les disgressions a la poesia de Narcís Comadira dels darrers vint anys

    Denise Boyer

    págs. 85-94

    

  • La literatura catalana femenina a partir dels vuitanta: el mestratge de Maria-Mercè Marçal

    Laia Climent Raga

    págs. 95-110

    

  • L’evolució del retrat psicologista en el tombant de segle. La narrativa de Mercè Roca

    Carles Cortés i Orts

    págs. 111-125

    

  • Aproximació a la novel·iística de Jesús Moncada

    Maria Dasca Batalla

    págs. 127-139

    

  • L’evolució de la literatura catalana al País Valencià a partir de la dècada dels 70 (1970-2000)

    Anna Esteve Guillén

    págs. 141-154

    

  • Dels abandonats pels déus I pels homes: «la veu melodiosa», de Montserrat Roig

    Maria Àngels Francés Díez

    • Texto completo

    págs. 155-169

    

  • La veu d’Enric Casasses: Gènere i distorsió en la poesia catalana contemporània

    Alfons Gregori i Gomis

    págs. 171-187

    

  • Història I ficció a «Dins del darrer blau» de Carme Riera

    Barbara Luczak

    págs. 189-202

    

  • La narrativa catalana del textualisme a l’hipertext

    Víctor Martínez Gil

    págs. 203-215

    

  • Hèctor Moret i l’actual literatura catalana a l’Aragó

    Artur Quintana Font

    págs. 217-227

    

  • L’evolució de la sàtira de la dictadura a l’obra d’en Jesús Moncada

    Sandrine Ribes

    págs. 229-240

    

  • Elogi de la imperfecció: la poesia catalana en el tems de les ONG

    Josep Lluís Roig

    págs. 241-249

    

  • La por a l’altre. Pbres, immigrants i marginats en el teatre de Manuel Molins

    Gabriel Sansano i Belso

    págs. 251-263

    

  • «El cant de la joventut», de Montserrat Roig: escriptura i memòria

    Maria Sirera i Conca

    págs. 265-274

    

  • El teatre de Joan Cavallé: de l’experimentació a la comèdia

    Magí Sunyer Molné

    págs. 275-286

    

  • Josep Maria Benet i Sergi Bebel: una renovació del teatre català

    Catherine Xerri

    págs. 287-299

    

  • «austera I accessible»: la paraula poètica de Carles Duarte o una obra en marxa des de 1984

    Marie-Claire Zimmermann

    págs. 301-316