D’entrada hem de dir que l’autor d’aquest llibre, un veritable assaig, amb un títol ben original –Els segrests de la pedagogia– atresora una gran experiència professional i una sòlida preparació intel·lectual que gira al voltant de la filosofia però que no es limita a aquesta disciplina, atès que abasta un ampli ventall del saber, ja sigui científic o humanístic, és a dir, la cultura, globalment considerada. D’alguna manera, Francesc Morató representa el vell ideal de la saviesa que, al cap i a la fi, és el que significa el mot filosofia, que no es altra cosa que una ciència integral o, si es vol, una ciència universal. Cal tenir en compte, a més, que aquest amor pel saber entronca amb les arrels de l’humanisme clàssic –recordem les paraules de Terenci en afirmar que res humà li era aliè– que va ser recuperat pel Renaixement, primer, i pel neohumanisme germànic (1780-1830) segles després, en el marc del qual va sorgir la pedagogia com a ciència pròpia. No debades, el neologisme «Pedagogia» va ser introduït per Christian Trapp que l’any 1780 va publicar Versuch einer Pädagogik, és a dir, Assaig d’una pedagogia, en un context il·lustrat.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados