A partir de la constatación del multilingüismo del sistema educativo del Principado de Andorra, la pregunta de investigación que se plantea es de qué manera se introduce la perspectiva interlingüística en la enseñanza gramatical de las tres lenguas vehiculares (catalán, francés y castellano). La investigación tiene como marco teórico el concepto de plurilingüismo, el tratamiento integrado de lenguas y el estado actual de la literatura sobre aprendizaje gramatical. El estudio empírico, de corte cualitativo, se ha efectuado mediante el análisis documental de un corpus de documentación pública constituido por los principales textos normativos en el ámbito educativo andorrano, así como los programas de lenguas curriculares de la enseñanza obligatoria (entre 6 y 16 años). Entre los resultados más importantes destaca la aplicación del concepto de plurilingüismo, tal y como lo entienden la literatura y los instrumentos del Consejo de Europa, a un sistema educativo que asume su multilingüismo sin dejar de jerarquizar las lenguas de acuerdo con su relevancia institucional o según un objetivo de compensación sociolingüística. Se confirma igualmente la voluntad del legislador andorrano de desarrollar el tratamiento integrado de las lenguas y favorecer el aprendizaje comunicativo basado en métodos inductivos. Este aprendizaje puede presentar, sin embargo, ciertas carencias, principalmente en lo que respecta a la reflexión metalingüística en el ámbito de la enseñanza gramatical.
A partir de la constatació del multilingüisme del sistema educatiu del Principat d’Andorra, la pregunta de recerca que es planteja és de quina manera s’introdueix la perspectiva interlingüística en l’ensenyament gramatical de les tres llengües vehiculars (català, francès i castellà). Larecerca té com a marc teòric el concepte de plurilingüisme, el tractament integrat de llengües i l’estat actual de la literatura sobre aprenentatge gramatical. L’estudi empíric, de tall qualitatiu, s’ha efectuat mitjançant l’anàlisi documental d’un corpus de documentació pública constituït pels principals textos normatius en l’àmbit educatiu andorrà, així com els programes de llengües curriculars de l’ensenyament obligatori (entre 6 i 16 anys). Entre els resultats més importants destaca l’aplicaciódel concepte de plurilingüisme, tal com l’entenen la literatura i els instruments del Consell d’Europa, a un sistema educatiu que assumeix el seu multilingüisme sense deixar de jerarquitzar les llengües d’acord amb la seva rellevància institucional o segons un objectiu de compensació sociolingüística. Es confirma igualment la voluntat del legislador andorrà de desenvolupar el tractament integrat de les llengües i d’afavorir l’aprenentatge comunicatiu basat en mètodes inductius. Aquest aprenentatge pot presentar, però, certes mancances, principalment pel que fa a la reflexió metalingüística en l’àmbit de l’ensenyament gramatical.
Based on the observation of plurilingualism in the education system of the Principality of Andorra, the research question posed is how the interlingual perspective is introduced in the grammar teaching of the three vehicular languages (Catalan, French and Spanish). The study’s theoretical framework focuses on the concept of plurilingualism, the integrated treatment of languages,and the current state of the literature on grammar learning. The empirical, qualitative study has been carried out by means of documentary analysis of a corpus of public documents consisting of the main normative texts in the Andorran educational field as well as the curricular language programmes of compulsory education (between 6 and 16 years old). Among the most important results is the application of the concept of plurilingualism, as understood in the literature and instruments of the Council of Europe, to an education system that assumes its plurilingualism while prioritising languages according to their institutional relevance or according to an objectiveof sociolinguistic compensation. The willingness of the Andorran legislator to develop the integrated treatment of languages and promote communicative learning based on inductive methods is also confirmed. This learning may, however, present certain shortcomings, mainly with regard to metalinguistic reflection in the field of grammar teaching.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados