Eficacia de los modelos inmersivos de comunicación y estructura de la información vinculados al compromiso social: estudio de caso de AJ Contrast

• Rodríguez-Fidalgo, M.ª Isabel ^[1] ; Paíno-Ambrosio, Adriana ^[1]
  1. [1] Universidad de Salamanca

     Universidad de Salamanca

     Salamanca, España

     
• Localización: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura, ISSN-e 2340-5236, ISSN 0211-2175, Nº 66, 2022 (Ejemplar dedicado a: Tendències en la digitalització del periodisme), págs. 63-80
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • The effectiveness of immersive models of communication and information structure linked to social engagement: an Al Jazeera Contrast case study
  • Eficàcia dels models immersius de comunicació i estructura de la informació vinculats al compromís social: estudi de cas d’AJ Contrast
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Los mecanismos que hacen posible la narración inmersiva se convierten en el centro de atención de este estudio. Partiendo de los modelos inmersivos de comunicación y estructura de la información, que plantean una reformulación de los parámetros clásicos comunicativos, se analiza su aplicación a los proyectos desarrollados por el laboratorio de innovación Al Jazeera Contrast, que desde hace años está apostando fuertemente por la utilización de dichas tecnologías dentro del campo del periodismo inmersivo. Mediante la utilización de la técnica metodológica del análisis de contenido, se pretende comprobar la eficacia comunicativa (modelo de comunicación y estructura inmersiva) del citado objeto de estudio y su relación con la variable de compromiso social. Los resultados de esta investigación constatan la vigencia de los modelos inmersivos propuestos e inciden en los cambios que introduce este tipo de narración y que afectan especialmente al cuándo y al dónde de la información. Es en estas diferencias donde se focaliza la discusión sobre el mayor o menor grado de compromiso social de dichas piezas inmersivas, al abrir un nuevo diálogo sobre el enfoque etnográfico que podría aplicarse a este tipo de producciones.

  • català

    Els mecanismes que fan possible la narració immersiva són el centre d’atenció d’aquest estudi. Partint dels models immersius de comunicació i estructura de la informació, que plantegen una reformulació dels paràmetres clàssics comunicatius, s’analitza la seva aplicació als projectes desenvolupats pel laboratori d’innovació Al Jazeera Contrast, que des de fa anys aposta fortament per la utilització d’aquestes tecnologies dins del camp del periodisme immersiu. Mitjançant la utilització de la tècnica metodològica de l’anàlisi de contingut, es pretén comprovar l’eficàcia comunicativa (model de comunicació i estructura immersiva) de l’esmentat objecte d’estudi i la seva relació amb la variable de compromís social. Els resultats d’aquesta recerca constaten la vigència dels models immersius proposats i incideixen en els canvis que introdueix aquest tipus de narració i que afecten especialment el «quan» i l’«on» de la informació. En aquestes diferències és on es focalitza la discussió sobre el major o menor grau de compromís social d’aquestes peces immersives en obrir un nou diàleg sobre l’enfocament etnogràfic que podria aplicar-se a aquesta mena de produccions.

  • English

    The mechanisms that make immersive storytelling possible are the focus of this study. Based on immersive models of communication and information structure, which propose a reformulation of traditional communicative parameters, we analyse their application to projects developed by the innovation laboratory Al Jazeera Contrast, which for years has been strongly committed to the use of these technologies in the field of immersive journalism. Using the methodological technique of content analysis, the aim is to verify the communicative effectiveness (communication model and immersive structure) of the object of study and its relationship with the variables of social engagement. The results of this research confirm the validity of the proposed immersive models and highlight the changes introduced by this type of narration, which especially affect the “when” and “where” of the information. The discussion focuses on the differences in degree of social engagement of these immersive pieces, leading to a new discussion on the ethnographic approach that could be applied to this type of production.