El cos en trànsit i el viatge emocional

• Elisabeth Russell ^[1]
  1. [1] Universitat Rovira i Virgili

     Universitat Rovira i Virgili

     Tarragona, España

     
• Localización: Entre asclepi i les muses: Un homenatge a Joana Zaragonza / coord. por Jesús Carruesco García, Montserrat Duch Plana, Montserrat Palau Vergés, Joan Josep Pujadas Muñoz, 2021, ISBN 9788484249092, págs. 149-156
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen

  • «Cogito, ergo sum» (Descartes, 1641). La reconeguda cita de René Descartes ja ha entrat als webs de manera provocativa i divertida per burlar-se i desconstruir la definició. Durant segles, el pensament binari patriarcal ha privilegiat la ment i la raó per sobre de la matèria i de les emocions, encara que Descartes va escriure Les passions de l'âme (1649). La matèria en aquest sentit és el cos humà, que ha estat ignorat i desvalorat en la teoria o, en el millor dels casos, degradat a un segon lloc i, per tant, definit com a femení. No obstant això, en la dècada dels anys vuitanta, els debats teòrics a les humanitats van reconèixer que el cos és un espai d'inscrits ideològics de tota classe: el cos és disciplinat, entrenat, torturat, tatuat, vestit, asexuat, modificat, buidat, «generitzat, incorporat i desincorporat». Totes aquestes inscripcions podrien demostrar que el cos és passiu - un cos dòcil, segons Michel Foucault -, és a dir, un cos disciplinat i subjugat per les ideologies d'aparats repressius de l'estat (Foucalt, 1977:138). Per tant, encara que el cos sigui l'espai principal d'inscripcions del poder, no té la possibilitat de resistir les influències del poder. Però Foucalt afegeix que el cos també és un espai de conflictes en el qual el cos no és ni essencialista ni natural, sinó que està en contínua modificació (Mills, 2010:83).