«Guadalupe Salvat», òpera romàntica per a Níobe
-
Magí Sunyer [1]
-
[1] Universitat Rovira i Virgili
Universitat Rovira i Virgili
Tarragona, España
-
- Localización: Entre asclepi i les muses: Un homenatge a Joana Zaragonza / coord. por Jesús Carruesco García, Montserrat Duch Plana, Montserrat Palau Vergés, Joan Josep Pujadas Muñoz, 2021, ISBN 9788484249092, págs. 283-292
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Aquest article proposa una ficció a partir d'un personatge de la trilogia novel·lística de Josep Pin i Soler - La família dels Garrigas, Jaume i Níobe - i de la quarta novel·la que el narrador no va completar i va quedar reduïda a esborranys, «Quildo». La intenció no és oferir-ne una nova interpretació - Josep Maria Domingo se'n va ocupar amb gran solvència en la seva tesi doctoral publicada (Domingo, 1996) i en els articles i els pròlegs que se n'han derivat - sinó fixar l'atenció en un dels personatges més atractius del cicle narratiu, que ha rebut poca atenció. L'exercici es presenta gairebé, però no únicament, com un joc, per contribuir a l'homenatge que oferim a Joana Zaragoza amb el pretext de la seva jubilació. Companya de Facultat de i de Departament durant molts anys, ha actuat amb esperit lliure i crític, i ha aplicat la seva intel·ligència a dos àmbits principals: l'estudi de la literatura i de la medicina gregues del període clàssic i el feminisme. Ni l'un ni l'altre no són àmbits de recerca en què jo puc aportar resultats de mèrit. M'ha semblat que amb unes quantes remarques i unes quantes especulacions sobre un personatge literari femení, com ella nascuda a Tarragona, culta, bella i amb una forta personalitat, podia contribuir de manera adequada a la miscel·lània. Encara més perquè, ja veurem fins a quin punt, el destí converteix aquesta noia en una dona devastada que permet la identificació amb la Níobe clàssica. He volgut revestir l'aportació amb una capa d'amenitat que l'allunyi una mica, tampoc no tant, de l'encarcarament propi d'aquesta mena de papers.
