Expulsion, emotion and refugee children: Forced European migration and refugee pedagogy (1912-1947)

• Kevin Myers ^[1] ; Siân Roberts ^[1]
  1. [1] University of Birmingham

     University of Birmingham

     Reino Unido

     
• Localización: Educació i història: Revista d'història de l'educació, ISSN-e 2013-9632, ISSN 1134-0258, Nº. 34, 2019 (Ejemplar dedicado a: Les pedagogies als marges al segle XX), págs. 43-63
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Expulsió, emoció i nens refugiats: migració europea forçada i pedagogia de refugiats (1912-1947)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Este artículo explora cómo la captura de las dimensiones emocionales de la formación puede ayudar a explicar el arco de la migración forzosa y una pedagogía emergente de refugiados en Europa entre 1912 y 1947. Al hacerlo, se aleja de las inquietantes «pasiones» que dominan la historia. La literatura de este período abarca emociones de ira y odio, fabricada, comunicada y aprendida, que culminó en la persecución, el exilio de población, el asesinato en masa y el genocidio. En su lugar, el estudio se centra en los «afectos» más positivamente evaluados, la compasión, la empatía y el amor, que motivaron la ayuda a las poblaciones vulnerables, las cuales respaldan el intento de establecer leyes internacionales que protejan a todos los seres humanos de la muerte. Es probable que esos afectos también hayan motivado los intentos de proteger y rescatar a los niños evacuándolos de las zonas de conflicto, incluso cuando eso significaba separarlos de los padres y cruzar las fronteras nacionales, pudiendo haber estimulado una forma distintiva de pedagogía de refugiados en la que las emociones y el trabajo de las mismas tuvieron una presencia distintiva.

  • English

    This article explores how capturing the emotional dimensions of state formation may help to explain the arc of forced migration, and an emerging refugee pedagogy, in Europe between 1912 and 1947. In doing so it turns away from the troubling «passions» that dominate the historical literature of this period, from the anger and hatred, manufactured, communicated and learnt, which culminated in persecution, population transfer, mass killing, and genocide. Instead, its focus is on the more positively evaluated «affections», the compassion, empathy and love, which motivated aid for vulnerable populations and, arguably at least, lay behind the attempt to establish international laws that protected all human being from the murderous power of states. Those affections also arguably motivated attempts to protect and rescue children by evacuating them from conflict zones, even when that meant separating them from parents and crossing national boundaries, and it may have stimulated a distinctive form of refugee pedagogy in which emotions, and working through them, were a distinctive presence.

  • català

    Aquest article explora com la captura de les dimensions emocionals de la formació pot ajudar a explicar l’arc de la migració forçada i una pedagogia emergent de refugiats a Europa entre 1912 i 1947. Al fer-ho, s’allunya de les inquietants «passions» que dominen la història. La literatura d’aquest període abasta emocions d’ira i odi, fabricades, comunicades i lliures, que van culminar en la persecució, l’exili de població, el assassinat en massa i el genocidi. En el seu lloc, l’estudi es centra en els «afectes» més positivament avaluats, la compassió, l’empatia i l’amor, que van motivar l’ajut a les poblacions vulnerables, les quals recolzen l’intent de crear lleis internacionals que protegeixen a tots els éssers humans de la mort. És probable que aquests afectats també hagin motivat els intents de protegir i rescatar els nens evacuant-los de les zones de conflicte, fins i tot quan això significava separar-los dels pares i travessar les fronteres nacionals, podent haver estimulat una forma distinta de pedagogia de refugiats en la que les emocions i el treball de les mateixes van tenir una presència distintiva.