El capital social dels estudiants del darrer curs de Magisteri. Una aproximació a les seves xarxes socials en el marc de la facultat

• Civís, Mireia ^[1] ; López, Susana ^[1] ; Díaz-Gibson, Jordi ^[1]
  1. [1] Universitat Ramon Llull

     Universitat Ramon Llull

     Barcelona, España

     
• Localización: REIRE: revista d'innovació i recerca en educació, ISSN-e 2013-2255, Vol. 10, Nº. 1, 2017 (Ejemplar dedicado a: (juliol-desembre, 2016)), págs. 34-56
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Last grade teacher training students social capital. An approach to their social networks within the University
  • El capital social de los estudiantes del último curso de Magisterio. Una aproximación a sus redes sociales en el marco de la facultad
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    Investigaciones recientes destacan la relevancia del capital social en educación para el éxito educativo. El estudio cuenta con una muestra de los 321 estudiantes de cuarto curso de los grados en Educación Infantil y Primaria de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (curso 2014-2015) y se centra en su red de relaciones en el contexto académico. El proyecto se enmarca en el Prácticum y en la calidad de las relaciones de los estudiantes en su grupo clase. Así, la investigación indaga cuáles son la construcción y las características de las redes sociales de los futuros maestros a través de un cuestionario sobre redes sociales. En éste se les pregunta por las redes que usan para pedir consejo, compartir ideas, prácticas, materiales, para forjar amistades y cuándo tienen necesidad de desahogarse, obteniendo un 80 % de respuesta. Los resultados muestran unas redes con unas estructuras y unos comportamientos similares, de baja densidad, donde la red para pedir consejo es la que presenta una media más elevada de relaciones directas de todos los actores individuales. También constatamos que, en general, la red está más activa en términos académicos que emocionales. Así, el artículo concluye que sería deseable aumentar la densidad de las redes (tanto académicas como emocionales) y tender hacia redes menos centralizadas.

  • English

    Recent researches highlight the importance of social capital as a positive element for educational success. The mean of this study are the 321 students enrolled full time either in Teacher Training for Preschool Education Degree or Primary Education Degree (course 2014-15) and focus on their network of relationships among the University. The project takes place in the Practicum program and captures the quality of the relationships among the student cohort. The research explores the construction and characteristics of social networks of future teachers through a questionnaire on social networks where respondents had been provided a relational stem (collaboration, advice, new ideas, influence, need to vent and friendship), obtaining an 80% response. Results show that all the networks have a similar structure and behavior, with low density, where ask for advice network is the denser. Furthermore, networks are more vital when related to academic questions and less when related to emotional questions. Thus, the paper concludes that an increase of density in networks (emotional and academics) will be desirable so does to tend towards less centralized networks.

  • català

    Estudis recents indiquen la importància del capital social en educació pel que fa a l’èxit educatiu. Així, aquesta recerca pren com a mostra els 321 estudiants de quart curs dels graus d’Educació Infantil i Primària de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna (curs 2014-2015) i n’analitza la xarxa de relacions en el context acadèmic. El projecte s’emmarca en el Pràcticum i en la qualitat de les relacions dels estudiants dins el seu grup classe. Així, la recerca indaga la construcció i les característiques de les xarxes socials dels futurs mestres a través d’un qüestionari sobre xarxes socials, en el qual se’ls pregunta per les xarxes que utilitzen a l’hora de demanar consell, compartir idees, pràctiques, materials, de fer amistats i quan tenen necessitat de desfogar-se. Es va obtenir un 80 % de respostes. Els resultats mostren unes xarxes amb unes estructures i uns comportaments força similars, de baixa densitat, en què la xarxa per demanar consell és la que presenta una mitjana més elevada de relacions directes de tots els actors individuals. També constatem que, en general, la xarxa està més activa en termes acadèmics que emocionals. Així, l’article conclou que seria desitjable augmentar la densitat de les xarxes (tant acadèmiques com emocionals) i tendir cap a xarxes menys centralitzades.