La Galicia de los pasados años veinte estuvo sometida a muy fuertes contrastes. Sociedad rural, campesina y marinera. Pero también sociedad en proceso de modernización social y urbana. Demográficamente vital, pero herida por una intensa emigración de su población a las tierras de América. Sometida a un tradicional caciquismo político conservador, pero con incipiente y dinámica movilización societaria y aún sindical. Bajo la moralidad católica y los controles eclesiásticos, pero con fuegos librepensadores. En tal contexto el «galeguismo» político, es decir, un discurso promotor del reconocimiento de una identidad lingüística y cultural y de la construcción socio-política de Galicia como Nación se afirmaba paulatinamente.
La figura de Daniel Rodríguez Castelao, médico, humanista, pintor y político emerge aquí como quien mejor supo reconocer las fibras psicológicas populares y trasladarlas a sus cuadros y viñetas. Aquí estaban con abundancia los niños, y también la escuela, entre el presente hiriente y el futuro deseado, el de la nación democrática soñada.
Galicia in the past twenty years was subject to strong contrasts. Rural, farming and fishing society, but undergoing social and urban modernization. Demographically vital, but wounded by intense emigration of its population to the lands of America. Subjected to a traditional conservative political despotism, but with emerging and dynamic corporate and mobilization yet. Under Catholic morality and ecclesiastical controls, but freethinkers points. In this context the political «galeguismo», promoter speech recognition of cultural and linguistic identity and socio- political construction of Galicia as a nation, gradually asserted. The figure of Daniel Rodriguez Castelao, doctor, humanist, artist and politician who emerges here as better able to recognize the popular psychological fibers and transfer them to your pictures and cartoons. Here were abundant children, and school, between the present and the desired future, a democratic nation dream.
La Galícia dels passats anys vint va estar sotmesa a molt forts contrastos. Societat rural, pagesa i marinera. Però també societat en procés de modernització social i urbana. Demogràficament vital, però ferida per una intensa emigració de la seva població a les terres d�Amèrica. Sotmesa a un tradicional caciquisme polític conservador, però amb incipient i dinàmica mobilització societària i encara sindical. Sota la moralitat catòlica i els controls eclesiàstics, però amb focs lliurepensadors. En aquest context el «galeguismo» polític, és a dir, un discurs promotor del reconeixement d�una identitat lingüística i cultural i de la construcció sociopolítica de Galícia com a nació s�afirmava gradualment. La figura de Daniel Rodríguez Castelao, metge, humanista, pintor i polític, emergeix aquí com qui millor va saber reconèixer les fibres psicològiques populars i traslladar-les als seus quadres i vinyetes. Aquí hi havia amb abundància els nens, i també l�escola, entre el present feridor i el futur desitjat, el de la nació democràtica somiada.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados