Barcelona, España
En este artículo se presenta una experiencia de investigación en el marco de los estudios de Comunicación Audiovisual de la Universidad de Barcelona. El objetivo ha sido diseñar las directrices académico-docentes de la materia Proyectos del Grado de Comunicación Audiovisual. Durante los meses de octubre y noviembre de 2012, se realizó un estudio cualitativo descriptivo, de carácter exploratorio y con metodología multifuente para identificar aquellos aspectos que permiten el desarrollo de una propuesta didáctica caracterizada por el desarrollo de las competencias del estudiante. Se optó por realizar dos seminarios prospectivos como técnica de recogida de datos. Esta metodología es considerada especialmente útil para estudiar la generación de representaciones sociales, dado que a partir del debate grupal emerge el significado compartido acerca del tema de discusión. Los informantes fueron identificados como clave por el hecho de ser docentes, egresados y/o empleadores de Comunicación Audiovisual. El análisis de contenido muestra un cierto grado de consenso entre profesores, profesionales y egresados con respecto a los conocimientos/habilidades requeridos por los estudiantes y docentes para el desarrollo de un proyecto audiovisual. Se evidencia la conceptualización del proyecto como un proceso y un producto que requiere la puesta en práctica de conocimientos y habilidades, así como el papel relevante que estudiantes y profesores tienen frente a los empleadores. Así mismo se observa el gap existente entre las competencias descritas en la titulación y las expresadas en los seminarios prospectivos. Mientras la titulación apuesta principalmente por el desarrollo de las competencias relativas al “saber hacer”, los empleadores, docentes y egresados focalizan principalmente las relativas al “saber ser”. La principal contribución de esta experiencia es reflexionar sobre los mecanismos que permiten al profesorado diseñar de forma colaborativa, junto con egresados y profesionales del sector, pautas y estrategias de enseñanza-aprendizaje en el marco del Espacio Europeo de la Educación Superior (EEES).
En aquest article es presenta una experiència d'investigació en el marc dels estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona. L'objectiu ha estat dissenyar les directrius acadèmic-docents de la matèria Projectes del Grau de Comunicació Audiovisual. Durant els mesos d'octubre i novembre de 2012, es va realitzar un estudi qualitatiu descriptiu, de caràcter exploratori i amb metodologia multi-font, per tal d’identificar aquells aspectes que permeten el desenvolupament d'una proposta didàctica caracteritzada pel desenvolupament de les competències de l'estudiant. Es va optar per realitzar dos seminaris prospectius com a tècnica de recollida de dades. Aquesta metodologia és considerada especialment útil per l’estudi de la generació de representacions socials, atès que a partir del debat grupal emergeix el significat compartit sobre el tema de discussió. Els informants van ser identificats per fet que són docents, egresats i/o empleadors de Comunicació Audiovisual. L'anàlisi de contingut mostra un cert grau de consens entre professors, professionals i egresats pel que fa als coneixements/habilitats requerits pels estudiants i docents per al desenvolupament d'un projecte audiovisual. S'evidencia la conceptualització del projecte com un procés i un producte que requereix la posada en pràctica de coneixements i habilitats, així com el paper rellevant que estudiants i professors tenen enfront dels empleadors. Així mateix s'observa el gap existent entre les competències descrites en la titulació i les expressades en els seminaris prospectius. La titulació aposta principalment pel desenvolupament de les competències relatives en saber fer”, en canvi els empleadors, docents i egresats focalitzen principalment les relatives en el “saber ser”. La principal contribució d'aquesta experiència és reflexionar sobre els mecanismes que permeten al professorat dissenyar de forma col·laborativa, juntament amb egresats i professionals del sector, pautes i estratègies d'ensenyament-aprenentatge en el marc de l'Espai Europeu de l'Educació Superior (EEES).
This article presents an experience of action research in the context of Communication Studies at the University of Barcelona. The aim of this experience was to design the academic-educational guidelines of the subject Projects of the Degree in Communication Studies. This experience, developed in October and November 2012, is a qualitative, descriptive, exploratory and multisource methodology study. The goal was to identify those aspects that enable the development of a didactic contribution characterized by the development of the skills of the student. Two prospective seminars were conducted as data collection technique. This methodology is considered especially useful to study the generation of social representations, as shared meanings about the topic emerge from group discussion. Informants were identified as key since they were teachers, graduates and / or employers of Audiovisual Communication. Content analysis results showed some degree of consensus among teachers, professionals and graduates regarding the knowledge / skills required by students and teachers to develop an audiovisual project. There is a clear conceptualization of the project as a process and a product that requires the implementation of knowledge and skills, as well as the important role that students and teachers have in relation to employers. The gap between the competencies described in the degree and those expressed in the prospective seminars can also be observed. While the degree focused mainly on the development of skills related to "know-how”, employers, teachers and alumni focused mainly on those related to "know how to be". The main contribution of this experience is to reflect on the mechanisms that allow teachers to collaboratively design, along with alumni and professionals, guidelines and strategies to teach and learn in the framework of the European Higher Education Area (EHEA).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados