El teatre en llengua alemanya, i molt especialment el que es fa a Àustria, és conegut pel seu esperit crític, que sovint es reflecteix en un ús transgressor del llenguatge. Aquesta circumstància, no cal dir-ho, comporta una dificultat afegida a la traducció, però també una satisfacció complementària per al traductor quan aconsegueix traslladar a la llengua d�arribada aquestes transgressions de manera plausible. En aquest article exposo la meva experiència personal en aquest camp amb exemples de quatre obres de Werner Schwab, Elfriede Jelinek i Händl Klaus, tres dels autors austríacs més destacats de les últimes dècades, que han estat representades als escenaris catalans.
Theatre in German, and especially that in Austria, is known for its critical spirit, which is often reflected in a transgressional use of language. Needless to say, this adds to the difficulty of producing a suitable translation, but also adds a complimentary satisfaction for the translator who manages to produce a target text in which these transgressions are made plausible. In this article, I outline my personal experience in this field using examples from four works by Werner Schwab, Elfriede Jelinek and Händl Klaus, three of the most notable Austrian authors in recent decades; whose work has been performed in Catalan theatres.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados