Marià Villangómez (Eivissa 1913) és un dels poetes catalans moderns més notables. La seva obra de traductor posa de manifest els seus interessos com a escriptor i també la seva habilitat per incorporar a la pròpia obra les influències dels noms més representatius dels corrents moderns de la poesia francesa, italiana, anglesa i espanyola. L'article fa un repàs de la producció del Villangómez traductor i els processos de revisió a què ha sotmès algunes de les seves traduccions. L'autor també subratlla els canvis en la consideració de Villangómez com a figura destacada dins el sistema literari català: mentre que els primers llibres de traduccions publicats eren antologies miscel·lànies, més endavant sempre ha editat poemaris traduïts d'un sol autor (Laforgue, Apollinaire, Yeats, Hardy). Es comenten també les seves traduccions d'obres teatrals en la forma dialectal eivissenca i s'analitza el paper que dialecte i estàndard tenen segons s'apliquin a diferents gèneres (poesia versus teatre).
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados