Percepción de la neuroeducación en futuros maestros: conocimiento y necesidades formativas

• Burgueño, Jorge ^[1] ; Rodríguez Masip, Cristina ^[1]
  1. [1] Universidad Pontificia Comillas

     Universidad Pontificia Comillas

     Madrid, España

     
• Localización: Journal of neuroeducation = revista de neuroeducación = revista de neuroeducació, ISSN-e 2696-2691, Vol. 6, Nº. 2, 2026 (Ejemplar dedicado a: Literacy and Mythologizing in Neuroeducation / Alfabetización y mitificación en Neuroeducación / Alfabetització i mitificació en Neuroeducació), págs. 132-147
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Esta investigación aplicada tiene como objetivo principal evaluar los conocimientos de los futuros maestros respecto a la neuroeducación. Se llevó a cabo un diseño descriptivo basado en las respuestas obtenidas en un cuestionario realizado ad hoc, dirigido a 138 estudiantes de los grados de Educación Primaria, Educación Infantil y Ciencias de la Actividad Física y Deporte (CAFYD) de la Universidad Pontificia Comillas de Madrid. El estudio evaluó cuatro aspectos clave: el conocimiento de los futuros maestros sobre neuroeducación, su percepción de las emociones en el aprendizaje y la importancia que otorgan a las estrategias neurodidácticas y a las necesidades de formación en esta área.

    Los resultados revelaron que, aunque los futuros docentes tienen un conocimiento limitado en neuroeducación, reconocen el impacto de las emociones en la motivación, memoria y atención, y, por ende, en el aprendizaje. Además, se identificó una demanda de formación de esta disciplina, con la mayoría de los participantes a favor de la incorporación de una asignatura específica de neuroeducación en el plan de estudios.

    En cuanto a las estrategias neurodidácticas, los futuros maestros valoraron especialmente aquellas que fomentan la curiosidad, los vínculos seguros con los alumnos y la retroalimentación positiva. Otras estrategias como la gamificación y el mindfulness recibieron una valoración más moderada lo que sugiere una falta de formación en estas áreas.

    En definitiva, el estudio subraya la importancia de integrar la neuroeducación en la formación de los docentes para promover una educación basada en evidencias.

  • English

    This applied research aims to assess future teachers’ knowledge regarding neuroeducation. A descriptive design was used based on responses obtained from an ad hoc questionnaire conducted with 138 students enrolled in Primary Education, Early Childhood Education, and Physical Activity and Sports Sciences (CAFYD) at the Pontifical University of Comillas in Madrid. The study evaluated four key aspects: future teachers’ knowledge of neuroeducation, their perception of emotions in learning, the importance they attribute to neurodidactic strategies, and their training needs in this area.

    The results revealed that although future teachers have limited knowledge of neuroeducation, they recognize the impact of emotions on motivation, memory, and attention, and consequently, on learning. Additionally, a demand for training in this discipline was identified, with most participants supporting the inclusion of a specific neuroeducation course in the curriculum.

    Regarding neurodidactic strategies, future teachers particularly valued those that foster curiosity, secure bonds with students, and positive feedback. Other strategies, such as gamification and mindfulness, received a more moderate evaluation, suggesting a lack of training in these areas.

    Ultimately, the study highlights the importance of integrating neuroeducation into teacher training to promote evidence-based education.

  • català

    Aquesta investigació aplicada té com a objectiu principal avaluar els coneixements dels futurs mestres respecte a la neuroeducació. Es va dur a terme un disseny descriptiu basat en les respostes obtingudes en un qüestionari elaborat ad hoc, adreçat a 138 estudiants dels graus d’Educació Primària, Educació Infantil i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) de la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid. L’estudi va avaluar quatre aspectes clau: el coneixement dels futurs mestres sobre neuroeducació, la seva percepció de les emocions en l’aprenentatge i la importància que donen a les estratègies neurodidàctiques i a les necessitats de formació en aquesta àrea.

    Els resultats van revelar que, tot i que els futurs docents tenen un coneixement limitat sobre neuroeducació, reconeixen l’impacte de les emocions en la motivació, la memòria i l’atenció, i, per tant, en l’aprenentatge. A més, es va identificar una demanda de formació en aquesta disciplina, amb la majoria dels participants a favor de la incorporació d’una assignatura específica de neuroeducació en el pla d’estudis.

    Pel que fa a les estratègies neurodidàctiques, els futurs mestres van valorar especialment aquelles que fomenten la curiositat, els vincles segurs amb l’alumnat i la retroalimentació positiva. Altres estratègies com la gamificació i el mindfulness van rebre una valoració més moderada, cosa que suggereix una manca de formació en aquestes àrees.

    En definitiva, l’estudi subratlla la importància d’integrar la neuroeducació en la formació del professorat per promoure una educació basada en evidències.