Charles Baudelaire a través de Pere Rovira: anàlisi de la traducció catalana del poema «Le Balcon»

• Autores: Joan Calsina Forrellad
• Localización: Humanidades y conocimiento como ejes del pensamiento crítico / coord. por José María Esteve Faubel, María Encarnación Urrea Solano, 2025, ISBN 978-84-1079-133-6, págs. 17-25
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro  1    2  
• Resumen
  • English

    In this study, we present a proposal for the analysis of the Catalan translation of a specific poem by Charles Baudelaire, «Le Balcon», created by the poet and narrator Pere Rovira. «Le Balcon» is one of the most representative compositions of the French author’s magnum opus, Les Fleurs du mal, and, at the same time, it is also very representative of the recent Catalan translation made by Rovira. In this version, we can see several translation techniques employed, such as metrical and syntactical shifts, hyperbatons, omissions and additions, adjective splits, synonymy, and more. This detailed analysis allows us to observe Rovira’s technique exemplified in a concrete and specific case, going beyond a more general, overall view, which is both significant and necessary. Indeed, aside from the use of specific resources or others, it is important to analyze their use within the compositions themselves, both in terms of their recurrence and their combination and precision

  • català

    En aquest estudi, presentem una proposta d’anàlisi de la traducció catalana d’un poema específic de Charles Baudelaire, «Le Balcon», elaborada pel poeta i narrador Pere Rovira. «Le Balcon» és una de les composicions més representatives de l’obra magna de l’autor francès, Les Fleurs du mal, i, a la vegada, també resulta molt representativa de la recent traducció en llengua catalana que n’ha fet Rovira. En aquesta versió, hi podem veure emprats diversos recursos traductius, com ara girs mètrics i sintàctics, hipèrbatons, supressions i farciments, desdoblaments d’adjectius, sinonímia, etc. Aquesta anàlisi particularitzada ens permet veure la tècnica de Rovira exemplificada en un cas específic, més enllà d’una visió més general i de conjunt, cosa que resulta prou significativa i necessària. I és que, al marge de l’ús d’uns recursos concrets o uns altres, resulta important analitzar-ne el seu ús dins de les composicions en si, tant pel que fa a la seva recurrència com a la seva combinació i precisió