Extensió dels Learning Management Systems cap al m-learning des d'una perspectiva sostenible
- Autores: María José Casañ
- Directores de la Tesis: Miguel Barceló García (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ( España ) en 2013
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Urpí Tubella (presid.), Francisco José García Peñalvo (secret.), Lluís Vicent Safont (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
L’educació va ser marcada a l’any 2000 per les Nacions Unides com un dels Objectius del Mil·lenni pel desenvolupament. Amb aquest objectiu, també conegut com “educació per a tothom”, es pretén que per l’any 2015, tots els nens i nenes del planeta puguin acabar l’educació primària. Per donar prioritat a aquest objectiu, les Nacions Unides van declarar el període entre 2005 i 2015 com el Decenni de l’Educació pel Desenvolupament Sostenible. El decenni promou l’educació com a element bàsic per aconseguir transformar la societat cap a una societat més sostenible. Transformar l’educació no és una tasca fàcil. Per aquest motiu, l’Informe Delors encarregat per la UNESCO proposa una direcció per fer la transformació cap a l’aprenentatge durant tota la vida (lifelong learning). Els coneixements i habilitats que hom aprèn han de permetre’l afrontar els reptes i problemes durant tota la vida. Cal prendre noves habilitats i actituds, en lloc de coneixements que caduquen. En la Societat de la Informació cal aprendre competències digitals, per poder desenvoluparse a la societat. Les competències digitals son tanmateix una eina vehicular de tot tipus d’aprenentatge. Per tant, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) no es poden aplicar de qualsevol manera a l’educació, ni tots els usos de les TIC aplicades a l’educació fomenten el mateix tipus d’aprenentatge. Cal buscar aquells usos de les TIC aplicades a l’educació que fomenten el desenvolupament sostenible i que ajuden a combatre la fractura digital (la diferència en l’accés a les TIC entre països, regions o grups de persones). Les TIC mòbils i la seva ràpida adopció arreu del món, tenen un gran potencial per facilitar una transformació en l’educació cap al lifelong learning. El sector de les TIC mòbils és l’únic sector o grup de TIC on la fractura digital entre països rics i pobres es redueix. Com que molts d’aquests dispositius mòbils tenen la capacitat d’accedir a Internet (el que es coneix com Internet mòbil), es planteja usar aquests dispositius com una eina perquè els més pobres puguin accedir a la Societat de la Informació. Un cop garantit l’accés a la Xarxa, existeixen a Internet moltes eines de software lliure per aquestes plataformes mòbils. Aquestes eines poden ser emprades perquè tothom pugui difondre el seu missatge. En el context de les TIC mòbils aplicades a l’educació (m-learning) per fomentar l’aprenentatge durant tota la vida, són moltes les problemàtiques que existeixen. En concret, com introduir el m-learning a les pràctiques de les institucions educatives, de forma relativament simple i produint projectes de m-learning que tinguin una durabilitat a llarg termini. Per ajudar a aconseguir la durabilitat a llarg termini dels projectes de m-learning, el treball present proposa una sèrie de guies o aspectes a tenir en compte. Una manera d’introduir l’m-learning a les pràctiques de les institucions educatives, és a través de la integració amb altres tecnologies educatives més madures i implantades. En concret, amb els Learning Management Systems (LMS), que són les plataformes de elearning que sovint empren les institucions educatives actuals. Els LMS actuals han sigut font d’innovació en educació durant molt de temps. Els LMS acostumen a tenir el curs com a element central a partir d’on organitzen lliçons que contenen recursos i eines educatives. Aquesta estructura mimetitza l’estructura de les classes tradicionals on el professor imparteix uns continguts establerts en un pla d’estudis a un grup d’estudiants i a un ritme uniforme. Per aquest motiu, molts estudiants consideren aquestes plataformes poc flexibles i poc adaptables a un ritme d’aprenentatge més personal. A més, els LMS tenen nombroses limitacions per interactuar amb altres aplicacions externes com les xarxes socials, blogs o aplicacions mòbils. Aquests darrers tipus d’aplicacions són aplicacions que molts estudiants acostumen a emprar per aprendre. Per la seva part, el m-learning ofereix 1) uns entorns d’aprenentatge més personalitzats, 2) un aprenentatge més centrat en l’estudiant i 3) un canal alternatiu per accedir a materials o serveis. La contrapartida és que, sovint, hi ha manca de suport per part de les institucions educatives per introduir el m-learning, donat que implica canviar maneres de treballar ja establertes. També cal formació al professorat per poder introduir l’m-lerning i finalment existeixen problemes d’interoperabilitat amb les plataformes de e-learning. Aquesta separació o dicotomia entre el món de les plataformes de e-learning i el m-learning es podria solucionar integrant les aplicacions de m-learning en els processos o activitats de e-learning. Per aquest motiu, es planteja estudiar el problema de com es poden integrar les aplicacions de m-learning amb els LMS actuals. Amb la finalitat d’estudiar aquest problema sorgeix el projecte Moodbile. Aquest projecte pretén 1) estendre un LMS concret, Moodle, al món dels dispositius mòbils, per poder definir aplicacions mòbils que repliquin alguns dels serveis oferts per l’LMS des de dispositius mòbils i 2) proporcionar un marc perquè les aplicacions mòbils tinguin contra partida a l’LMS en forma d’activitats especials. El present treball es centra en estendre un LMS concret, Moodle, al món dels dispositius mòbils, per poder definir aplicacions mòbils que repliquin alguns dels serveis oferts per l’LMS des de dispositius mòbils.
