Joan Maragall pensador de l’ofici, la praxi i el sacerdoci del periodisme i del seu compromís front la societat

• Autores: Jaume Comellas Colldeforns
• Directores de la Tesis: Ana Beriain Bañares (dir. tes.), Joan Sabaté López (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Abat Oliba CEU ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joan-Francesc Fondevila-Gascón (presid.), Josep Maria Casasús Guri (secret.), Núria Gómez Llauger (voc.), Josep Gifreu (voc.), Miquel Tresserras (voc.)
• Materias:
  • Historia
    • Biografías
    • Historias por especialidades
      • Historia del periodismo
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Aquesta tesi doctoral pretén, en primera instància, mostrar la figura de Joan Maragall Gorina en la seva condició de periodista. Oferir la imatge més completa possible d’aquest escriptor referida a la parcel.la de la seva trajectòria professional en aquesta condició, des de les vessants més transcendents: peripècia professional i anàlisi dels grans trets de la seva obra. Però, de manera definitiva, i com a màxima justificació d’aquest estudi, ens interessa mostrar la condició de pensador que va ser de l’ofici de periodista. No de teòric, sinó de persona que, inserida en la praxi professional del periodisme, interioritzà profundament aquesta praxi, la qüestionà, la interrogà, la reflexionà, assumí dubtes cabdals i finalment arribà a establir unes conclusions. I, a més, desenrotllà aquesta tasca, no de manera deliberada i estructurada; ni amb ànim acadèmic, ni molt menys doctoral o pedagògic, sinó inserint-ho en el si de la seva habitual i quotidiana tasca com a publicista; en el seu articulisme genèric. L’interès definitiu d’aquesta tesi, rau, per tant, en posar a la llum l’aportació de Joan Maragall al coneixement de l’ofici de periodista. Una aportació original, que s’adreça especialment a la dimensió ètica i que té com un dels valors més importants, la validesa immarcescible dels seus diagnòstics i de les seves conclusions. La reflexió del periodista i poeta, segueix il.luminant, mes de cent anys després de que fos exposada, una validesa absoluta. Per això hom considera que resulta d’un gran interès mostrar-ho.