La reorganització de l'assistència medicoquirúrgica de la ciutat de València durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)
- Autores: Xavier García Ferrandis
- Directores de la Tesis: José María Palanca Sanfrancisco (dir. tes.), Josep Lluís Barona (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2011
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Marc Baldó Lacomba (presid.), Juan Gallego García (secret.), María Isabel Gallo (voc.), Josep Bernabeu Mestre (voc.), Annette Mülberger (voc.)
- Materias:
- Enlaces
-
Dialnet Métricas: 5 Citas
- Resumen
La situació geoestratègica de València durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la proximitat del front de Terol i el curs desfavorable de la guerra per al bàndol republicà van convertir la ciutat en un pol receptor de ferits de guerra i de població civil evacuada. Davant d’este marcat increment de la demanda d’assistència sanitària, les autoritats valencianes van fer un gran esforç a fi de reorganitzar la xarxa d’infraestructures sanitàries de la ciutat. Esta readaptació va consistir bàsicament en la habilitació de diferents hospitals per a milicians malalts y ferits (“Hospitals de Sang”), i en la creació de quatre nous hospitals especialitzats (l’Hospital Antitracomatós, l’Hospital Neurològic, l’Hospital de Refugiats i l’Hospital de Malalties Infeccioses). Així mateix, els centres sanitaris que existien abans de l’esclafit de la contesa hagueren de readaptar-s’hi. Va ser el cas de l’Hospital Provincial, del Manicomi Provincial i del Sanatori Antituberculós de Porta-Coeli. Esta intensa reorganització sanitària, no obstant això, va ser incapaç d’absorbir la demanda d’atenció sanitària provocada pel marcat augment poblacional patit per València. Així doncs, des de les acaballes del 1936 es va iniciar un progressiu col•lapse dels hospitals de la ciutat, procés que es va consolidar al llarg del 1937 i va culminar el 1938 amb la solsida del sistema sanitari.
