L’adquisició del català com a llengua estrangera en el context multilingüe barcelonès: Estudi sobre les variables que intervenen en el procés d’aprenentatge d’alumnes adults indoirànics, arabòfons, sinoparlants i castellanoparlants

• Autores: Laura Estors Sastre
• Directores de la Tesis: Joan Albert Argenter Giralt (dir. tes.), Anna Bartra Kaufmann (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2014
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Lluïsa Gràcia i Solé (presid.), Dolors Poch Olivé (secret.), Rosa Maria Calafat Vila (voc.)
• Materias:
  • Ciencia política
    • Sociología política
      • Lenguas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen

  • El fet migratori representa un important aspecte de la realitat catalana i ha tingut històricament diverses onades migratòries, però també ha estat punt de partida de molts emigrants. Al llarg del segle XX, després d'importants migracions internes, va rebre grans quantitats de persones procedents, primer, de l'Estat espanyol i, posteriorment, de països estrangers. Des dels anys 80, podem parlar dels tímids inicis de les migracions internacionals, amb la presència d'alguns immigrants fonamentalment d'origen marroquí, però també senegalès, gambià i filipí. L'arribada de nouvinguts es va intensificar durant la primera meitat de la dècada passada, per després experimentar un cert decrement durant el període de recessió econòmica. A 1 de gener de 2014, aquest fet migratori dibuixa l'escenari sociodemogràfic català, ja que la població estrangera representa un 15% de la població a Catalunya. Actualment, el col·lectiu procedent del Marroc continua essent el més nombrós tant a Catalunya com a la ciutat de Barcelona. La presència de persones que provenen de la zona indoirànica (pakistanesos, hindis i bengalís) i de la Xina ha augmentat exponencialment a Barcelona. En certs casos als seus països se'ls informa de les oportunitats laborals que poden trobar a Catalunya, però rarament se¿ls diu que per fer-ho els cal afegir al sarró unes hores d'aprenentatge de català i castellà. Gran part de les persones que cada any arriba a Barcelona desconeixen que a Catalunya s'hi dóna una situació de bilingüisme. En arribar s'adonen que al carrer els rètols són escrits en una llengua que no coneixen i que als comerços, a la televisió, hi senten un idioma similar al castellà però que té una entitat i unes característiques pròpies. Si volen accedir a determinats llocs de treball els caldrà conèixer la llengua (o les llengües) del país que els acull, per tal de cenyir-se a les lleis lingüístiques del país. És a partir d'aquest context sociodemogràfic i sociolingüístic que emmarquem la nostra recerca sobre l'adquisició del català com a llengua estrangera en el context multilingüe barcelonès, en què es detecten fins a 277 llengües diferents amb les quals individus de vàries cultures desenvolupen la vida quotidiana. A partir d'una perspectiva multidisciplinària, l'objectiu del treball és demostrar que, amb el mateix nombre d'hores d'aprenentatge de llengua catalana, l'estadi d'Interllengua en català mostrarà diferències significatives segons diverses variables lingüístiques, sociolingüístiques i socioafectives. Per avaluar la competència comunicativa i lingüística dels aprenents utilitzem els barems del Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües (MCER, 2003). La mostra està formada per 76 aprenents al·loglots (indoirànics, arabòfons i sinoparlants) i castellanoparlants, matriculats a cursos del nivell A2 de català que es coordinen des del Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona (CALB). A partir de l'eina metodològica etnogràfica Casual Speech recollim informació per conèixer: la reacció dels aprenents davant del fet d'haver d'aprendre dues llengües en un mateix territori, les preferències lingüístiques a l'hora de triar el català o el castellà com a llengua d'acollida, les semblances i les diferències entre les situacions sociolingüístiques dels països d'origen i la catalana, les reaccions de l'entorn més proper a l'aprenent quan saben que estan estudiant català, les reflexions al voltant de la importància o no de conèixer el català a Catalunya, etc. Adoptant el marc de la Psicologia Social de la Llengua hem conegut el ventall de motivacions que empenyen els aprenents a estudiar català. Sembla ser que les orientacions motivacionals no constitueixen una llista tancada, sinó que, com destaca Dörnyei (1994:275): The exact nature of the social and pragmatic dimensions of L2 motivation is always dependent on who learns what languages where. Per tant, presentem les motivacions específiques en l'àmbit de l'aprenentatge del català com a LE en un context multilingüe com el de Barcelona. En aquest treball, també s'hi recopilen discursos sobre la llengua catalana (actituds positives i negatives) i alguns apunts sobre les percepcions dels alumnes de la mostra al voltant de les conductes lingüístiques (convergència lingüística dels autòctons davant dels desconeguts (estrangers o no)). Aquestes observacions permeten suggerir plans d'actuació per augmentar la confiança lingüística de la població catalana a l'hora de trencar el gel en català en qualsevol àmbit independentment de l'interlocutor.