La Tesi, Didàctica de la Filosofia, descabdella críticament l'articulació entre la història filosòfica, la constitució metòdica de la Didàctica moderna, que arriba fins la crítica del seu procés de positivació, i la història de l'ensenyament filosòfic, defensant una determinació institucional de la Filosofia, que reduiria la Didàctica Filosòfica a un saber autoreflexiu, amenaçaria la possibilitat de fer-ne una disciplina particular i reprendria les tesis de M. Sacristan (1969), sobre el tema. La història de l'ensenyament filosòfic a l'Edat Mitjana documenta la presència àulica de la Filosofia. La consideració del Renaixement s'enriqueix amb la traducció de "Dels inicis, escoles i lloances de la Filosofia", de Joan Lluis Vives, i amb l'edició crítica dels "Avisos per a estudiar les arts en particular", de Pere Joan Nunyes, mentre el tractament dels il.lustrats valencians aporta la transcripció del "Methode de estudiar" de Gregori Mayans. A la consideració de la Filosofia Universitària des de Kant fins Nietzche i Heidegger, cal afegir el comentari històric de les més de cinquanta disposicions legals dictades per l'estat espanyol (1807-1975) i de projectes i polèmiques (Sacistán-Bueno). El debat didàctico-filosòfic actual es considerat amb l'exposició i crítiques de les teories d'O.Fullat, O. Mongin, H. Peña-Ruiz, la crítica dels analítics, M. Lipman, E. Martens, R. Dölle-Delmüller, P. Heintel, T. Macho, W. D. Rehfus, J. Schumucker-Hartmann, J. Hengelbrock, J. Rohbeck i la didàctica problèmatica de la filosofia marxista. S'afegeix una bibliografia específica ordenada amb vora 1.600 referències, la meitat de llibres i l'altra d'articles d'unes 125 revistes especialitzades.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados