Resumen de Producció i distribució d'una terrisseria medieval: Cabrera d'Anoia
La terrisseria medieval de Cabrera d'Anoia constitueix un centre productor de referència per a la comprensió de les tècniques de fabricació de ceràmica en època medieval en el que hem convingut en anomenar Sistema de Producció en Gruta. Aquest jaciment singular se situa al peu d'un altiplà, en el terme municipal de Cabrera d'Igualada, sobre tres terrasses successives. La característica fonamental de l'entorn que acull aquest centre i que afavoreix el seu assentament és l'alternança de nivells geològics de duresa diferent que afavoreixen la creació d'abrics i coves naturals. Aquestes zones arrecerades foren sistemàticament aprofitades per a la instal·lació dels tallers i les característiques de l'entorn van afavorir també l'excavació de forns a la roca. Tanmateix, el relleu agrest i accidentat i la reducció dels espais disponibles van condicionar l'assentament en àmbit rupestre d'un gran centre de producció de ceràmica. Les limitacions espacials van obligar al aprofitament continuat d'estructures obsoletes i a l'optimització de l'espai, tot desplaçant sovint l'activitat a mesura que s'esgota el terreny ocupat a causa de l'esfondrament dels forns i les balmes. El major període d'activitat documentat data del segle XIII i la producció es dedicava pràcticament de forma exclusiva a la fabricació d'olles i algunes altres formes minoritàries en relació amb l'ús culinari. En el nostre treball de tesi doctoral presentem un estudi detallat tant dels forns de Cabrera d'Anoia i els obradors com dels materials recuperats als testers. El nostre treball suposa també el plantejament d'una proposta metodològica per a l'aproximació a grans volums de material ceràmic d'aquest tipus, on l'homogeneïtat i una certa monotonia de formes esdevenen les característiques principals dels productes. El treball parteix de la base de que una aproximació multidisciplinària és imprescindible per al coneixement en profunditat d'aquestes grans col·leccions procedents de centres productors. Així, en aquesta monografia hem treballat en conjunt amb la documentació escrita -certament escassa-, la documentació arqueològica, els estudis antracològics i paleocarpològics realitzats, les datacions per radiocarboni i l'anàlisi del material procedent dels testers. A fi de completar aquest estudi de materials hem dut a terme una anàlisi morfològica en profunditat que passa per la classificació dels materials en funció de tipus definits a partir de l'anàlisi de vores i la vectorització de línies corbes. Aquesta observació macroscòpica d'una mostra de 5000 fragments ens ha servit per seleccionar un centenar llarg de mostres que hem analitzat des del punt de vista petrogràfic a partir de l'observació de làmines primes a microscopi polaritzador i hem caracteritzat químicament i mineralògica per Fluorescència de Raigs-X i Difracció de Raigs-X. Per tot plegat, hem dividit el nostre treball en dues parts clarament diferenciades: la primera dedicada íntegrament a la descripció i interpretació de les instal·lacions del centre i de l'explotació del terreny, i la segona dedicada en exclusiva a l'estudi de la ceràmica. Adjuntem a més, en forma d'annexos, el catàleg complet de materials en forma de taules i làmines de fàcil consulta, un annex amb la descripció petrogràfica detallada de tots els grups i un darrer annex amb la caracterització química i mineralògica dels materials.El conjunt ens revela una producció d'aparença grollera, però altament funcional, que reflecteix la presència d'una tradició que avança a la recerca de la utilitat. El caràcter utilitari i robust de les peces correspon a una optimització dels recursos que l'entorn ofereix per produir a un cos relativament baix una vaixella molt especialitzada d'alta tecnologia que respon a la necessitat de satisfer una demanda concreta, el volum de producció de la qual i la seva llarga durada són un bon reflex del seu èxit.
