Ir al contenido

Dialnet


Resumen de La construcció del coneixement moral compartit a través del diàleg a les assemblees escolars

María Cinta Portillo

  • Aquesta tesi té com a finalitat última aprofundir en l'observació, identificació i anàlisi de la influència educativa en situacions d'interacció social en el context de les assemblees de classe, com a gènere discursiu de parla pública col•lectiva plurigestionada i com a pràctica educativa escolar per a la construcció de la personalitat moral individual i de grup. Més concretament, els objectius específics són: (i) Identificar, descriure i analitzar la seqüència d'activitat conjunta (SAC) que els i les participants construeixen a les assemblees de classe, per tal de delimitar les formes d'organització de l'activitat conjunta construïdes a partir de les seves actuacions; detectar els patrons d'actuacions que defineixen les formes d'organització; i identificar les funcions educatives, l'articulació i l'evolució que tenen aquestes formes d'organització. (ii) Analitzar els enunciats de les actuacions dels segments d'interactivitat per identificar-hi formulacions normatives vinculades a les seves funcions educatives i a les dimensions de gestió de l'estructura de participació social i de la tasca i de gestió del contingut, determinar en quines categories temàtiques es poden classificar les formulacions normatives i establir relacions amb els temes morals de referència que les orienten. (iii) Identificar i analitzar quins són els mecanismes de construcció progressiva de sistemes de significats compartits que s'observen en la manera com es presenten les formulacions normatives i en la manera com s'impulsen a través de les estructures conversacionals on aquestes apareixen. (iv) Identificar indicadors de les característiques educatives globals de la seqüència d'activitat conjunta que ens acostin al coneixement de la cultura moral de les assemblees analitzades. El posicionament teòric i metodològic de referència engloba els marcs conceptuals de la concepció de la construcció de la personalitat moral, de la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge i els estudis del llenguatge que conceben el discurs integrat en l'activitat social i que estan orientats al desenvolupament de la competència comunicativa en els diversos contextos on es desenvolupa l'activitat social. Des d'aquests posicionaments integrats, l'estudi es concreta en l'anàlisi de la influència educativa en un curs escolar d'assemblees de classe. Es tracta d'una aproximació metodològica a l'estudi de casos, que segueix un model d'anàlisi de la interactivitat entre els i les participants, per identificar, en dos nivells d'anàlisi com construeixen la seva activitat conjunta. D'acord amb els objectius específics, el primer nivell pretén identificar els segments d'interactivitat. El segon nivell d'anàlisi cerca examinar els mecanismes semiòtics del discurs dels i de les participants, per saber com es construeixen progressivament sistemes de significats compartits sobre les formulacions normatives dels enunciats del discurs i mitjançant quines estructures conversacionals es presenten i s'impulsen. Els resultats mostren la pertinença del model d'anàlisi emprat a la tesi. En el primer nivell d'anàlisi, avalen l'interès d'analitzar les formes d'organització de l'activitat conjunta, mitjançant la identificació dels patrons d'actuacions articulades dels i de les participants. El resultat han estat onze segments d'interactivitat, articulats de forma complexa, que desenvolupen les funcions d'organització, deliberació i regulació. Dins del segon nivell d'anàlisi, hem identificat un gran nombre de normes que hem classificat en: regulació de la gestió de la participació social i la tasca i de la gestió del contingut. Com a resultat hem identificat un nombre molt similar de normes adreçades a cada una d'aquestes dues gestions en què s'organitza l'activitat conjunta. L'anàlisi del contingut temàtic de les normes ens ha permès obtenir el conjunt de les categories morals, que, relacionat amb els temes morals universals, ens ha proporcionat el mapa de l'orientació moral de la SAC. Per finalitzar, l'anàlisi de les estructures conversacionals que presenten i impulsen les normes ens ha donat com a resultat que les més freqüents són les que presenten les normes amb arguments i explicacions per afavorir la seva comprensió, sense imposar-les. En conclusió, a les assemblees analitzades, les formes d'organització, la gestió de la participació social i la tasca i el contingut són objecte d'aprenentatge, fins i tot sense una planificació prèvia al respecte. Quant al discurs normatiu, la seva orientació pretén ajudar l'alumnat a regular la conducta i a fomentar la presa de consciència.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus