Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891-1948)

• Autores: Joan Costa Carreras
• Directores de la Tesis: Francesc Xavier Lamuela García (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2006
• Idioma: catalán
• ISBN: 84-689-6585-5
• Depósito Legal: Gi-1560-2005
• Tribunal Calificador de la Tesis: José María Nadal Farreras (presid.), Narcís Iglésias Franch (secret.), Mila Segarra Neira (voc.), María Teresa Cabré (voc.), Jordi Ginebra Serrabou (voc.)
• Materias:
  • Lingüística
  • Filosofía
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • English

    The general purpose oh the thesis is to analyse the purposes and hypothesis assumed by Pompeu Fabra (1891-1948), and his methodology when codifying catalan syntax. To do that, the terminology of 995 fabrian texts (which have been classified according to its importance) has been identified, extracted, and classified. The result of these operations is that a description of Fabras conceptions about syntax and sentence, syntactic change, syntactic variation, and syntactic codification, and of the relationship established by him between these conceptions, has been established. The results of this description have been compared with the results of previous studies on Fabras works. Finally, we have established the fields of study that these results allow to undertake, on the sources of Fabras work, the coincidencies of it with other scholars works in the world and its influence on later catalan studies.

  • català

    Lobjectiu general de la tesi és analitzar els objectius i les hipòtesis de què Pompeu Fabra (1891-1948) va partir en la codificació de la sintaxi del català i la metodologia que va fer servir. Per fer-ho sha identificat, buidat i analitzat la terminologia de 995 textos de Fabra, classificats segons la seva importància. Com a resultat sha obtingut una descripció de les concepcions fabrianes de sintaxi i proposició, de canvi sintàctic, de variació sintàctica, de codificació sintàctica i de la relació que Fabra hi estableix. Els resultats daquesta descripció shan contrastat amb els destudis anteriors de lobra fabriana. Finalment, shan establert les perspectives que aquest resultats obren a nous estudis sobre les fonts de lobra de Fabra, les seves coincidències amb altres teòrics del món i la seva influència en obres catalanes posteriors.