La literatura neogrega al Països Catalans és coneguda fonamentalment gràcies a una sèrie de traduccions que per la seva importància i per la dels torsimanys que les van fer possibles han ocupat un lloc preeminent dins de la història de la traducció catalana. El nombre d’obres traduïdes i la dilatada història en què s’han anat originant conformen un corpus prou important per a la seva divulgació. L’objectiu d’aquesta tesi, a banda de presentar cronològicament les traduccions neogregues al català des dels orígens fins avui dia, estudiar els traductors i les circumstàncies socioculturals que les han fet possibles a partir dels conceptes de reescriptura i manipulació, nocions clau per a entendre les transformacions que les traduccions poden exercir en la creació del cànon literari d’una llengua estrangera.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados