Creences dels alumnes de 4t de Secundària sobre l’ensenyament i l’aprenentatge a les classes de llengua
- Autores: Pilar García Vidal
- Directores de la Tesis: Carmen Rodríguez Gonzalo (dir. tes.), Uri Ruiz Bikandi (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2016
- Idioma: catalán
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RODERIC
- Resumen
Aquest treball se centra en l’estudi de les creences dels alumnes sobre l’ensenyament-aprenentatge a les classes de llengua, a partir de la seua experiència com a estudiants de les llengües que formen part del currículum en acabar l’ensenyament obligatori. En el context de la present investigació, realitzada en un institut de Secundària de la ciutat de València, aquestes llengües es refereixen a una llengua primera, majoritàriament el castellà; una llengua segona, que sol ser el català; i una llengua estrangera, l’anglés. S'ha realitzat un estudi etnogràfic amb 42 alumnes de 4t de Secundària, mitjançant la implementació d’una seqüència didàctica. L’objectiu fonamental és explorar les creences dels alumnes sobre com aprenen llengües. Els objectius específics han consistit en determinar el perfils metodològics que se segueixen a les classes de les diferents llengües i validar l´ús de la seqüència didàctica com a eina metodològica d'intervenció i d’investigació didàctica. El treball està estructurat en sis capítols, en els quals es jutifica la recerca, s’estableix el marc teòric de la investigació al voltant dels estudis sobre les creences respecte a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües, els plantejaments de la didàctica de la llengua, les principals metodologies d’ensenyament de llengües i els treballs amb seqüències didàctiques per aprendre llengua; es plantegen els objectius i les preguntes de la recerca; es descriu i es justifica la metodologia emprada; es presenten l’anàlisi de les dades i les conclusions. Els resultats mostren que els alumnes prioritzen una sèrie de continguts i procediments per aprendre llengües. Pel que fa als continguts, consideren fonamental l’estudi de l’oralitat, la gramàtica, el lèxic. Sobre els procediments per aprendre, destaquen els recursos audiovisuals, l’aprenentatge en context, la temporització, la motivació, el treball col·laboratiu en petit grup, la interacció, les classes més comunicatives i diferents opcions segons les llengües. Les conclusions ens permeten distingir perfils metodològics diferenciats en l’ensenyament-aprenentatge de les llengües estudiades pels alumnes: en castellà i en anglés trobem un perfil més delimitat. En el cas del català, la situació de contacte lingüístic amb el castellà, la diglòssia, la substitució lingüística i el seu caràcter de llengua minoritzada suposen unes condicions especials que li donen un perfil metodològic fluctuant, entre la L1 (on predomina l’atenció al codi) i la LE (on predomina l’atenció a l’ús). Respecte al castellà, els alumnes consideren que cal incidir més en aspectes literaris i deixen entreveure una metodologia tradicional on predominen els models d’autors clàssics, amb qüestions més centrades en el codi escrit que no en l’oral. Pel que fa a l’anglés, els alumnes creuen que cal dedicar-li més temps i que cal potenciar la pràctica oral; a més, els estudiants tenen una motivació instrumental per aprendre’l ja que el consideren útil per accedir al món laboral. La seqüència didàctica ha permés una reflexió en la interacció, ha afavorit la metacognició en donar importància al procés, la qual cosa ha suposat una major articulació de les idees i una millora en la producció realitzada pels alumnes que ha permés fer emergir les seues creences sobre l’ensenyament-aprenentatge de llengües.
