La terminologia sintàctica bàsica en els manuals d’ensenyament del català i l’espanyol. Una introducció
- Autores: Alícia Martí Climent
- Directores de la Tesis: Abelard Saragossà Alba (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Xavier Fontich Vicens (presid.), María José García Folgado (secret.), Carmen Durán Rivas (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RODERIC
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
Aquesta tesi pretén fer un diagnòstic del tractament de la terminologia lingüística utilitzada per referir-se als conceptes sintàctics bàsics en les llengües oficials al territori valencià (català i espanyol) durant el primer cicle de l’etapa d’ESO a partir de l’anàlisi dels manuals escolars. El corpus analitzat està format per una mostra significativa dels llibres de text utilitzats en l’ensenyament de les llengües oficials a les aules valencianes, editats per editorials valencianes o bé per segells valencians d’editorials de fora. Els objectius generals són els següents: analitzar els llibres de text que s’usen a les aules valencianes (estructura, organització i continguts) per tal de saber com tracten l’ensenyament gramatical (selecció, organització i seqüenciació dels continguts gramaticals) i, sobretot, la terminologia lingüística utilitzada per a referir-se als conceptes sintàctics bàsics (les categories gramaticals), així com les anomalies metodològiques fonamentals. Abans, però, revisem els plantejaments curriculars de la matèria de llengua i literatura en l’Educació Secundària Obligatòria, fixats en els decrets d’ensenyaments mínims estatals i també en els decrets valencians per tal de poder comprovar si el que prescriuen els currículums oficials és el que realment recullen els llibres de text. L’anàlisi descriptiva sobre la terminologia utilitzada en el tractament dels conceptes gramaticals s’hi presenta classificada per matèries, cursos i editorials. Posteriorment s’hi comparen les dades obtingudes amb les prescripcions curriculars de Secundària en les matèries de Valencià i Castellà, i també s’hi contrasta la informació recollida de l’anàlisi dels diferents manuals. Els resultats obtinguts ratifiquen les hipòtesis concretes de les quals partíem: els manuals presenten una gran incoherència, amb continguts desconnectats i amb una desvinculació entre la gramàtica i l’ús de la llengua, i la terminologia lingüística es caracteritza, en general, per una manca de coherència i una excessiva sinonímia i polisèmia. Per tant, hem aconseguit sumar evidències sobre la gran incoherència terminològica dels llibres de text, amb un excés de termes que dificulten l’aprenentatge de l’alumnat, la qual cosa posa de manifest la necessitat de dur a terme un tractament integrat de les llengües presents en el sistema educatiu i de l’elaboració d’una gramàtica pedagògica interlingüística bàsica, que oriente la transposició didàctica, que recontextualitze i seqüencie els continguts, i amb una terminologia unificada per a totes les llengües del currículum, per tal de facilitar la consecució d’una adequada educació lingüística de l’alumnat.
