El xou nostrat L’infoentreteniment en el contingut i la recepció del periodisme electoral a Catalunya en els casos de les eleccions de 2008 i 2010
- Autores: Nereida Carrillo
- Directores de la Tesis: Carme Ferré Pavia (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Enric Marín i Otto (presid.), Luis Pastor Pérez (secret.), Jordi Farré i Coma (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
La nostra recerca estudia la influència de l'entreteniment en la informació política i electoral a Catalunya i aborda tant les característiques d'aquest fenomen en el contingut dels mitjans com la recepció i la percepció per part dels usuaris. La investigació combina una part teòrica -en què revisem i revisitem la literatura sobre l'infoentreteniment, la seva història i les seves característiques- amb una altra d'empírica, basada en els casos de la cobertura mediàtica a Catalunya de les campanyes electorals de 2008 i 2010. El treball de camp inclou anàlisis de contingut i de recepció, aquesta última amb una eina innovadora que hibrida tècniques qualitatives i quantitatives i que suposa la monitorització d'un grup de persones durant tota la campanya. En total, hem analitzat més de 900 elements informatius en l'anàlisi de contingut i més de 300 qu?estionaris de recepció i valoració de la informació electoral en l'anàlisi de recepció. Els resultats de l'estudi de contingut proven la hibridació de la informació i l'entreteniment en les peces periodístiques de la campanya electoral en els mitjans catalans en els dos casos analitzats. A més, la continuïtat de les característiques de l'infoentreteniment -en 2008 i 2010- ens aporten una perspectiva diacrònica del fenomen. El macrogènere híbrid es manifesta en el periodisme electoral a Catalunya amb una preponderància de temes autoreferencials, amb la descripció dramàtica dels líders i els enemics polítics i amb un llenguatge que beu de les tècniques de la propaganda i que està marcat per l'ambigu?itat, la simplificació, la sorpresa, els atacs, l'interès per la vida privada del líder i l'alarmisme o discurs de la por. Aquests trets es manifesten de manera transversal: a tots els formats, a tots els mitjans i tant al discurs polític com en el periodístic. Amb la manera en què són presents configuren un model d'infoentreteniment marginador i no empoderador. La recerca es completa amb una anàlisi de recepció i valoració que aporta dades il·lustratives sobre la pobra eficiència informativa i el poc interès que desperten entre els ciutadans les notícies electorals basades en l'infoentreteniment marginador. L'estudi ens indica que més de la meitat dels membres del grup monitoritzat té dificultats per recordar aspectes concrets de la informació electoral i un 49% confessa que interromp el consum informatiu, principalment per rebuig. Paradoxalment, els atacs provoquen refús però són també l'assumpte que aconsegueix més penetració en la memòria dels enquestats. En general, en els qu?estionaris analitzats els membres del grup mostren el seu rebuig al comportament dels polítics i al tractament informatiu dels mitjans. La nostra recerca pot contribuir al debat periodístic, polític i ciutadà sobre com enllaçar millor els tres vèrtexs d'aquest triangle.
