Efecte de diferents components de la dieta sobre l'estructura i sistema immunitari intestinals en el porc

• Autores: Miquel Nofrarías Espadamala
• Directores de la Tesis: Natàlia Majó i Masferrer (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2007
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Joaquim Brufau (presid.), Antonio José Ramis Salva (secret.), José Francisco Pérez Hernández (voc.), Fernando Rodríguez González (voc.), Daniel Martínez Puig (voc.)
• Materias:
  • Ciencias agrarias
    • Ciencias veterinarias
      • Nutrición
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: DDD
• Resumen

  • L'objectiu general d'aquest treball va ser analitzar l'efecte de diferents components de la ració sobre la funcionalitat intestinal del bestiar porcí. Concretament, es va aprofundir sobre l'estudi de l'estructura i sistema immunitari intestinals, tant durant la fase crítica del deslletament (experiments I i II) com en el període d'adaptació a l'engreix (experiments III i IV).A l'experiment I es van comparar garrins recent deslletats respecte germans seus mantinguts amb la mare. Els garrins deslletats, que van tenir un menor creixement. mostraven una atròfia de les vellositats i una hiperplàsia de les criptes a nivell del jejú. Al cec, aquests animals presentaven un menor nombre de les cèl·lules caliciformes a les criptes, que s'acompanyava d'una resposta inflamatòria i una major renovació epitelial. En general, les alteracions degeneratives i inflamatòries observades podrien limitar la capacitat digestiva i absortiva dels garrins recent deslletats i justificar el seu menor ritme de creixement.A l'experiment II es va avaluar la incorporació d'alguns additius a la dieta de deslletament. Concretament, el plasma porcí assecat per polvorització (SDPP; 6%) i un preparat comercial d'extractes de plantes que contenia carvacrol, cinamaldehid i oleoresina de capsicum (XT; 0.03%), respecte una dieta control. La incorporació del SDPP va incrementar la eficiència alimentària dels garrins, alhora que reduí els percentatges de poblacions cel·lulars immunitàries en la sang i en els teixits limfoides associats a l'intestí (placa de Peyer ileal i ganglis limfàtics ileocòlics), així com el nombre de limfòcits a la mucosa, suggerint una menor activació del sistema immunitari. En canvi, l'addició de XT a la dieta, tot i que va modular les poblacions leucocitàries a nivell intestinal i sistèmic, ho va fer de forma poc consistent. A l'experiment III es va avaluar la incorporació de diferents tipus de fibra alimentària en la dieta d'engreix: blat de moro mòlt de forma grollera (GRO; 54%), polpa de remolatxa (POLPA; 8%) o segó de blat (SEGÓ; 10%) com a font de midó resistent, o polisacàrids no amilacis solubles o insolubles, respectivament, respecte una dieta control. La incorporació de fibra va incrementar el pes del tracte gastrointestinal i especialment del seu contingut. En un inici, totes les dietes amb més fibra van provocar cert grau de colitis i un increment de l'activitat de les cèl·lules immunitàries enfront a mitògens bacterians. Tanmateix, amb el temps, la dieta POLPA va reduir la presència de cèl·lules immunitàries a la mucosa del colon, facilitant l'adaptació dels porcs d'engreix a la nova dieta. En canvi, en la dieta SEGÓ la resposta inflamatòria va ser més prolongada, amb una important immunomodulació de les poblacions leucocitàries intestinals i amb increments dels macròfags sistèmics. Els canvis observats amb dieta GRO sobre l'estructura i sistema immunitari intestinals van ser marginals.Per últim, a l'experiment IV es van estudiar els efectes de la fibra alimentària, però a més llarg termini, amb l'administració prolongada (14 setmanes) i copiosa de midó resistent (25-35% de midó cru de patata; MCP), de fermentació butirogènica, en porcs d'engreix, com a potencial model animal per a nutrició humana. Els resultats indicaven que la fermentació del MCP incrementa la sulfatació de les mucines del colon, i redueix els índexs de dany cel·lular com la excreció de magnesi i la proliferació cel·lular en el colon. Alhora, la dieta rica en midó resistent va reduir la proporció de limfòcits T a sang i a l'epiteli del colon, l'apoptosi en la mucosa i els teixits limfoides intestinals, així com la presència de nòduls limfàtics a la mucosa. En conjunt, aquests resultats suggereixen una major integritat i protecció de la mucosa del colon, així com una menor activació limfocitària en els animals alimentats amb MCP.