Exercici físic aeròbic en intervals versus continu; una perspectiva fisiològica de la resposta a l'estrès

• Autores: Assumpta Ensenyat Solé
• Directores de la Tesis: Reinald Pamplona (dir. tes.), Manuel Portero Otin (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2012
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Natàlia Balagué Serre (presid.), José Carlos Enrique Serrano Casasola (secret.), Casimiro Javierre Garcés (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Fisiología humana
      • Fisiología del ejercicio
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • La finalitat d’aquest estudi és, des d’una perspectiva fisiològica, descriure i comparar la resposta aguda a dues sessions d’entrenament de càrrega global moderada però de diferent intensitat i distribució de l’esforç. Els participants, 9 homes i 1 dona amb bona condició física, varen realitzar dues sessions d’entrenament que varen consistir en 45 minuts de cursa contínua al 90% de la velocitat del llindar de lactat individual (vIAT), o 8 sèries de 4 minuts de cursa al 105% de la vIAT i pauses de 2’30” (sessió CI). Abans i durant la recuperació es va procedir a l’extracció de sang venosa per a l’anàlisi dels paràmetres estudiats. Els resultats indiquen que l’exercici físic aeròbic en intervals causa una resposta pro-inflamatòria i pro-oxidant superior a la de l’exercici físic continu, però aquesta és de poca magnitud i transitòria. També s’ha apreciat que les concentracions plasmàtiques de lactat, IL-8 i d’urat augmenten més si la intensitat de l’esforç és elevada; mentre que les de IL-6 i IL-10 s’eleven en major mesura després de l’exercici físic continuo. Per altra banda, l’anàlisi del metaboloma plasmàtic suggereix que els canvis estan dominats per alteracions de compostos lipídics. En general els canvis varen ser moderats i transitoris, i no sembla que l’exercici aeròbic en intervals de durada mitjana suposi un risc elevat per a persones habituades a realitzar exercici físic.